Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
L’enquesta de LA VANGUARDIA ha estat, sens dubte, per més d’un i per més de dos, un cop de maça. Malgrat l’espectacular augment de consens electoral de Convergència que registra la mostra, hi ha dues incògnites, de volada diversa, que poden introduir correccions de gruix en el mapa polític resultant (…)
Convergència, creix, segons resa l’enquesta, essencialment per mèrits aliens: el desastre, la disbauxa del tripartit. Les goludes vies d’aigua de la nau governamental del trist i penós centreesquerra; la desorientació i torts sovintejats d’Iniciativa; la inèrcia i el conservadorisme socialista; la presència fantasmagòrica d’Esquerra… Un espectacle inenarrable, per llogar-hi cadires si no fos que deixen el país, dia sí, dia també, empantanegat.
Dues incògnites escrites amb noms propis: Joan Laporta. Josep Anglada.
La mostra demoscòpica recull la manca d’una opció sòlida, versemblant, de caire sobiranista. Davant les especulacions. Les hipòtesis. La xerrameca, a l’electoral, la situació, no li produeix ni calor ni fred. Cosa lògica. Caldrà doncs, que el sobiranisme es posi les piles i que comença a suar la cansalada. Amb la crisi, amb l’esfondrament del tripartit, no està clar que els votants vulguin comprar futur ni utopia. Per ara, es conformen a comprar present conegut que no pas futur per merèixer i conèixer.
Josep Anglada. L’exfeixista vigatà ha trobat, pel que sembla, finançament procedent d’un multimilionari suec. Arreu d’Europa, el fenomen de la immigració té una resposta política de part de sectors reticents, incòmodes, de bona gent modesta i temorenca; no hi ha cap raó de pes perquè aquest espai resti vacant a casa nostra. Cap ni una.
L’estrena amb diputats de Laporta i Anglada, trastocaria, molt seriosament, la distribució, seguint la Llei d’Hondt, dels diputats.
D’altra banda, no té dubte que un mapa amb els forts correctius que expressa l’enquesta del primer diari de Catalunya, més l’entrada en el joc de l’independentisme intel·ligent i de la dreta antiimmigració, representarà millor el que és, ara i aquí, Catalunya.
En quines proporcions, amb quins resultats, depèn de l’electoral.
El que si que està clar és que les coses no seran ni senzilles ni fàcils per ningú. I que gairebé tot està per decidir.
Finalment, i sense en Laporta, el sobiranisme no tindrà res a pelar electoralment parlant; ni Carretero ni el Reagrupament no cobreixen, satisfactòriament, aquest espai.
Així són les coses.
CAT ’06 La nit dels somriures glaçats
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El sondeig de La Vanguardia està totalment manipulat per marcat tendència i sembla que persegueixi que Laporta desisteixi de presentar-se a les eleccions. Algú es creu que una candidatura de Reagrupament + Laporta no entraria al Parlament?
Que ningú es cregui aquesta enquesta malintencionada amb un objectiu molt clar. Que no us facin combregar amb rodes de molí. Volen que Laporta no es presenti perquè li tenen por. Els partits tenen enquestes molt diferents a la publicad aquest diumenge.