INTUS NERO, FORIS CATO*
[Publicat el 2008 al setmanari Tot Cerdanyola]
Cada cop estic convençut que des del poder (els qui gestionen el poder polític, econòmic, ideològic i un llarg etcètera) ens donen sempre garsa per perdiu. O gat per llebre, com preferiu. Ens aixequen la camisa afalagant-nos l’oïda amb una comèdia divertida, o clàssica, o sentimental, però sempre entretinguda per tal que ens impedeixi que copsem el drama que ens ve a sobre. Una mica de sabó, un xic de gara-gara i uns copets a l’esquena.
Així, les empreses de carburants ens instrueixen sobre medi ambient i la natura amb petits programes i anuncis televisius, mentre el seu negoci depredador malmet gran part del planeta i la vida de molts pobles indígenes. I a sobre ens ho fan pagar. Així l’exèrcit espanyol, que amb una cínica careta de “força de pau” adoctrina els nens i les nenes en l’art de matar. Així els discursos del rei, hereu polític del dictador feixista i hereu de tots els crims reials, que amb cara de bon jan s’erigeix en autoritat dels valors democràtics per recordar-nos que encara som serfs i susceptibles a ser bombardejats.
No cal que anem gaire lluny: aquestes coses també passen a Cerdanyola. L’Oficina de Promoció dels pisos de la Plana del Castell és un exemple d’aquest cinisme triler. Però també el conveni signat amb AGBAR, que ens ha hipotecat en el consum de l’aigua per 25 anys amb augment anual, això sí, a canvi d’unes reformetes i patrocini del museu de Ca n’Oliver. I un llarg llistat d’exemples més si ens detenim a observar com ens aixequen la camisa.
El súmmum d’aquesta presa de pèl el vam viure durant el darrer ple municipal. El govern i el grup polític que s’omple la boca de retòrica amb la participació ciutadana va impedir deliberadament i discriminadament que moltes persones poguessin accedir a la sala de plens, malgrat que hi havia lloc. Ho impedien els policies locals per ordres del seu comandament polític.
*Per dins un Nerons, però per fora uns Catons… (o la seva correspondència espanyola de “La cruz en los pechos y el diablo en los hechos”).