Per tal de poder recuperar els fills quan la situació econòmica millorara, molts xiquets ingressaven amb uns senyals que en facilitaren la identificació, i que el receptor descrivia i anotava en els llibres. Per M. Luisa Plà Tormo L’embaràs d’una dona, en general, es viu amb esperança, il·lusió, alegria en el si de la
Fotografia: Casa de la Misericòrdia de València (Arxiu Biblioteca Valenciana digital) Per la roba i els senyals que portaven aquestes criatures quan ingressaven en la inclusa, es poden distingir fàcilment en els documents revisats les que procedien del Sant Zel Per M. Luisa Plà Tormo Fins aquest article, només s’ha fet referència a dues
Aquest panorama no diferia gens del que es vivia a les nostres terres, i davant tanta inhumanitat van reaccionar les autoritats eclesiàstiques i civils Per M. Luisa Plà Tormo Ja he assenyalat en altres articles que l’àrea que abastava la borderia de València era molt extensa, com quedava reflectit en l’enquesta que es va
També s’abandonaven fills legítims, i els documents així ho posen de manifest. Les desgràcies circumscrites a una època podien incrementar-se amb les circumstàncies concretes de cada família. Per M. Luisa Plà Tormo En articles anteriors hem assenyalat l’augment tan notable d’abandons que es produeix en el segle XVIII, i que empitjora en la segona
Fotografia: Farmàcia de l’antic Hospital General de València Quasi tots els intents perquè la Casa de València funcionara amb garanties i els xiquets foren atesos correctament van resultar erms. La realitat superava les bones intencions. Per M. Luisa Plà Tormo Si el mes anterior explicàvem la inclusa en el segle XVIII, en general, amb denominadors
(Hôpital des Enfants-Trouvés de París) Article de M. Luisa Plà Tormo La inclusa és l’edifici al qual arribaven milers de criatures que havien estat exposades en qualsevol lloc pels seus pares o parents, o deixades en el torn que solia tindre la institució que tan bé afavoria l’anonimat i tranquil·litzava consciències. Era el punt d’arribada