Doncs ja m’ho explicaran els entesos, però això que llegeixo a Vilaweb, em sembla més aviat una altra LOAPA encoberta. La proposta espanyola del nou sistema financer El 75% de la recaptació de cada comunitat autònoma anirà a parar a un sac comú, on hi ha també una aportació de l’estat espanyol equivalent al 5%
Article de l’Alfons López Tena a l’Avui d’avui. Catalunya sense caixes El 9 de novembre de 2008 publicava en aquest diari: “La present crisi donarà als ministres espanyols noves oportunitats per escanyar Catalunya i fer mal als interessos dels catalans, de totes les classes socials. Ja ha començat un nou assalt, treure les caixes d’estalvis
Fotografia en portada al diari El País d’avui. Es veu el torero José Tomás voltejat pel tercer brau de la tarda, i amb el títol següent: “BARCELONA ENLOQUECE CON JOSÉ TOMÁS“. Potser sí que la colla de taurins desplaçats a la Monumental van vibrar molt, però el que és Barcelona? La veritat és que com
Molt interessant l’article de dilluns de l’ex-conseller de cultura “Ferran Mascarell”, El socialisme català. Ja era hora, tants articles decididament avorrits, tantes cabòries, per acabar a arribant a allò que l’independentisme “marginal” anunciava de fa tants anys. Finalment ha arribat l’acceptació del desencís, sabem que a Madrid no hi ha aliats, perquè defensen interessos radicalment
Combater a crise com os fundos europeus. Doncs els del PSD portuguès (social-demòcrates, i partit de l’ex-maoista Durão Barroso) ho tenen molt clar. Es tracta d’anar a pidolar a la UE tot el que puguem, i anar vivint de l’almoina que ens deixin els del nord enllà. Com a mínim són sincers i diuen les
Un 4,4% de share diuen que va ser l’audiència del debat dels candidats catalans per les europees, i no m’estranya gens, si ja la política europea pertany a la marginalitat de les preocupacions del ciutadà mig, el debat català a Europa ja no genera ni la més mínima atenció. Un bon indicatiu de l’abstenció que
El govern -tant el d’aquí com el d’allà- de tan incompetent que es veu per aturar la crisi, sembla que ja fa temps que ha decidit que la millor manera d’encarar-la és amb propaganda. Si creix el número d’aturats, el que cal és dignificar la condició d’aturat i fer creure que és una gran oportunitat
Ja hi tornem a ser amb el tema de les “chapas”. Ahir i avui han estat tot el sant dia donant la tabarra per TV3. El fet és que aquests anuncis fan molt d’anti-PP i van bé per mirar de millorar les enquestes. Clar que això dependrà del que diguin a Madrid, com sempre. I
No s’entenen gaire les crítiques cap a en Carretero quan se l’acusa de dividir l’independentisme, quan aquest ja fa molt de temps que es troba desestructurat i fragmentat. Cal no confondre causa amb l’efecte. El fet que l’independentisme estigui dividit no té res a veure amb l’ex-conseller. Els problemes ja venen de lluny, i gairebé
Us deixo una bona iniciativa del recent constituït Col·lectiu Emma. El prestigiós diari Financial Times va publicar el passat 15 d’abril l’article Spain’s ‘coffee for all’ can be a bitter brew, on presenta una visió esbiaxada de Catalunya. Seguint la iniciativa que es va iniciar amb la resposta a l’article How much is enough de
Diu en Guardans que Catalunya corre el risc de tenir un totalitarisme nacionalista (català, no pas espanyol). En declaracions a COMRàdio, Guardans va insistir que hi ha persones que creuen que les seves idees són millors i pensen que les poden imposar “i fins i tot excloure del país els qui no tinguin la mateixa
Vaja, en qualsevol país normal, d’aquest discurs en diríem que és el de la ultra-dreta. Al nostre país, però, es veu que se n’ha de dir socialisme, o progressisme: CASTILLOS Y BANDERAS Leo con estupor como algunos columnistas del tres al cuarto se rasgan las vestiduras al comprobar –escandalizados- que la bandera española ondeará en
L’inefable Joan Ferran segueix acostant-se a l’ultranacionalisme d’UPyD i C’s. Aquest senyor és indigne de ser diputat del nostre Parlament. Menteix, manipula, i insulta. La nostra classe política no es mereix un personatge amb un perfil tan infantil. Senzillament, no hi està capacitat. Joan Ferran: “Carme Laura discrimina por la lengua“. El senyor Joan Ferran
Sorprèn el canvi de tàctica. Fins ara el govern espanyol, amb el tema de l’autodeterminació, sempre havia escollit el camí del cinisme. Com aquell eurodiputat socialista, ja fa anys, que fa un llibre dedicat a Bòsnia i a la defensa del dret a l’autodeterminació, i quan li pregunten pel País Basc i Catalunya, els respon
Això de fer-se sempre el bo té un sentit, sempre i quan n’hi hagi un que et faci el paper de dolent. Així si diumenge Zapatero rebutjava públicament flexibilitzar l’acomiadament, no deixa de sorprendre que l’endemà la CEOE es despengés amb una proposta d’abaratiment de l’acomiadament. Vull dir que sembla que uns i altres juguin