Això de fer-se sempre el bo té un sentit, sempre i quan n’hi hagi un que et faci el paper de dolent. Així si diumenge Zapatero rebutjava públicament flexibilitzar l’acomiadament, no deixa de sorprendre que l’endemà la CEOE es despengés amb una proposta d’abaratiment de l’acomiadament. Vull dir que sembla que uns i altres juguin al mateix equip, tot i que tot sovint ens facin el teatre de fer-nos creure que són adversaris.
També fa uns dies ens feia el paper de Robin Hood, exigint als bancs que obrissin l’aixeta del crèdit. Si creu el senyor Zapatero que la compra d’actius de 30.000 milions, estaven destinats a famílies i pimes, hauria fet molta més via injectant directament aquestes milionades rebaixant impostos, i un bon grapat de neo-aturats ens hauríem estalviat. Clar que això seria contrari als designis i grandeses del Rei Sol. L’État c’est moi, i l’estat ho és tot.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I diuen que governen les esquerres… esquerres… hahahahahahahahahahahaha….