Molt interessant l’article de dilluns de l’ex-conseller de cultura “Ferran Mascarell”, El socialisme català. Ja era hora, tants articles decididament avorrits, tantes cabòries, per acabar a arribant a allò que l’independentisme “marginal” anunciava de fa tants anys. Finalment ha arribat l’acceptació del desencís, sabem que a Madrid no hi ha aliats, perquè defensen interessos radicalment diferents. Impecable i precís, però inoperant; no deixa de ser una defensa demorada dels interessos de classe del marxisme i el maoisme seixanter de Diagonal amunt -i això inclou el Baix Llobregat-. Aquesta batalla ja la van perdre fa molt de temps quan van apostar desacomplexadament per un espanyolisme suposadament integrador. Aquesta classe mitja-alta barcelonina no va entendre que jugaven decididament en contra dels seus propis interessos, i mentre aquí s’esbatussaven per arribar primers a la Feria de Abril, les oligarquies madrilenyes anaven fent, i allà no s’han estat mai ni per sevillanes ni per galleguismes. I de cop s’han trobat marginats i allunyats de qualsevol engruna de poder econòmic, a tot el més que poden optar és al repartiment d’algun càrrec en l’administració local o autonòmica. Tot plegat, no res en comparació amb com flueixen les milionades dins l’imperi de l’Esperanza Aguirre.
I ara ens diu que per primera vegada en 30 anys el poble català n’està tip i està girant el rumb. Això és evident, el sistema autonòmic-faraònic és insostenible, i per molt que en siguem els principals perjudicats, també ens faran els principals responables. És només una qüestió de -poc- temps el xoc de trens de les engrunes de la transició. Però el socialisme català ja no està en condicions de liderar res. Segrestat com està pel sector taurí, el futur del PSC no pot ser altre que el d’un Lerrouxisme ben actiu.
Aquí podeu llegir la resposta del sector taurí: El PSC replica als retrets de Mascarell contra el PSOE.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
o sigui… que encara hom creu que a Madrid tenim amics? Quines coses !! I a més són els que manen !! D’ingenus està el món plé…
😉
Has llegit el llibre de la Gabancho? Segons ella la independència començaria amb el trencament del PSC en PSC i PSOC. No és que m’ho prengui com a profecia però si és cert que els partits que tenen vocació de “moviment nacional” comencen a decaure quan hi permeten la discrepància.