La trappola
La trappola che non acciuffa niente
No s’entenen gaire les crítiques cap a en Carretero quan se l’acusa de dividir l’independentisme, quan aquest ja fa molt de temps que es troba desestructurat i fragmentat. Cal no confondre causa amb l’efecte. El fet que l’independentisme estigui dividit no té res a veure amb l’ex-conseller. Els problemes ja venen de lluny, i gairebé podríem dir que són intrínsecs al propi moviment sobiranista. Així que si l’independentisme -o per extensió, el catalanisme-, no és capaç d’estructurar un projecte, un programa de mínims, o una coalició electoral, després no em vinguin amb les crides a la unitat i els perills de la llei d’Hondt. Si no hi ha un projecte comú, un espai de trobada, quantes més opcions i possibilitats donem a l’electorat, més assegurarem que tot independentista vagi a votar. No crec que sigui gaire difícil demostrar que la fuga de vot d’ERC, se’n va, majoritàriament, a l’abstenció.
La fractura actual s’origina, principalment, en la formació dels dos tripartits. Si no es volia fragmentar l’independentisme, hi havia l’opció d’anunciar abans de les eleccions, respectar la llista més votada, i després mantenir-se al marge del govern. Hauria estat l’opció més sensata per un partit amb ànim de créixer. Però per la raó que sigui, els dirigents d’ERC van escollir un altre camí. Si el primer tripartit es podia entendre des d’una estructura conjuntural, del segon, només podem pensar que era una estratègia ben decidida, i és en aquell moment que es produeix la fractura, no ara, amb el moviment d’en Carretero.
Si en Carretero aposta per un independentisme transversal, un Reagrupament on s’hi puguin avenir tots els indepedentistes decidits i convençuts, en Puigcercós juga cada dia més en una altra lliga ben diferent. Així ahir el podíem escoltar discutint de futbol amb en Rubalcaba i el De la Morena, al programa de can Zapatero -La Ser-, El Largero, podeu escoltar l’Audio del programa. Si a bodes et conviden, és que n’esperen un bon regal. Ja és curiós que algú que es defineix com a catalanista i d’esquerres, es mogui tan bé per aquests ambients. En Rubalcaba, aquell ministre que es dedica a inventar proves per il·legalitzar partits independentistes. I el De la Morena, aquell sermonaire de les ones que capitanejava la croada contra el catalanisme d’en Laporta, i que ja es volia carregar en Guardiola la primera jornada de Lliga, tot enlairant la bandera d’aquell famós “no s’ha de barrejar l’esport amb la política” -clar que la dita només aplica a catalanistes o abertzales-.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Estic totalment d’acord amb el que dius avui. Jo penso que el segon tripartit ens ha portat a on estem ara; el primer el considero un bon invent, ja que s’havien de trencar inèrcies i s’havien d’explorar nous camins.
Ben aviat es va veure que la cosa no va rutllar, i repetir-ne l’experiència va ser una rucada (allò de que si m’enganyes un cop la culpa és teva, però si ho fas dos la culpa és meva).
Ara el que cal és que tots els independentistes vagin a votar, siguin per uns o per uns altres. I després hauríem de ser els votants de cada opció els que hauríem de exigir la unitat de tots els partits independentistes per a moltes coses que ens interessen a tots per igual.