Feia dies que no la veia la mare. Quan ens hem trobat, amb la seva mirada d’ulls verds, sempre tant fixa i clara, m’ha etzibat. – Hi anirem! Ho ha dit com una afirmació, no com una interrogació o un desig. Me l’he imaginat a la manifestació envoltada de gent, i m’ha semblat fràgil i
Trobo que tot això de l’Estatut ens caldria mirar-ho amb una mica més d’empatia, valorar si realment la sentència és una mostra de força o més aviat un senyal de debilitat de l’Estat Espanyol. En general les grans revolucions es fan quan ens trobem amb un estat debilitat i que actua de forma despòtica, i
Tot sembla que aviat, després de congelar el sou als pensionistes, començarem el debat de la productivitat empreses, i una vegada més veurem sindicats, patronal, i govern, jugant a la puta i la ramoneta sobre les indemnitzacions en l’acomiadament i els horaris laborals. Tot això són temes a tenir en compte, però no ens enganyem,
Després de veure com aquest parell de mamífers pacten el nostre futur, m’han vingut un seguit de dubtes. De la resposta el que més em preocupa és la manca de rèplica per part de la societat, i en especial em preocupa la poca atenció que posa en aquests temes el món sobiranista i catalanista. L’estatut,
Aquesta setmana ens trobàvem amb el cas d’una entitat financera que decideix -legítimament- no fusionar-se amb altres tres entitats. Sembla que a la Generalitat algú va tenir una reacció ben visceral i amenaçant. Segons el diari digital “El Confidencial”, “La Generalitat llama a capítulo a Caixa Girona: es una situación suicida para la entidad“, on
Això de les democràcies semblava que funcionava que el poble escollia per sufragi universal els seus representants, i aquests escollien les persones de l’executiu que ens haurien de governar. Però en el nostre país sembla que això no funciona exactament així, i tenim un reduiït nombre de personatges que des d’una institució anomenada “executiva del
Pitjor que la corrupció és l’arbitrarietat de la justícia i la manca d’independència dels mitjans de comunicació. Quan justícia i mitjans actuen impunement i arbitràriament segons els interessos polítics o econòmics, es creen les pitjors condicions per la creació de la corrupció. No només els polítics en són els principals responsables. El passat mes de
Vivim en un Estat on la justícia no és més que la continuació de la política per altres mitjans. Vivim en un Estat on el periodisme no és més que la continuació de la justícia per altres mitjans. Com a clar exemple podeu veure l’estrany cas d’una notícia apareguda en un mitjà de comunicació -públic-
Mirant ahir l’entrevista de Xavier Bosch a l’ex-president Jordi Pujol hi va haver uns minuts d’aquells que et fan veure la capacitat política incommensurable del personatge. En concret la facilitat amb que es va espolsar l’afer Millet i el finançament de partits. La contundència de la resposta evitava cap mena de dubte, si ell hagués
A la web de la Moncloa podeu llegir unes interessants paraules de l’ex-ministre socialista de cultura -César Antonio Molina- dedicades a Fèlix Millet. Les reprodueixo tot seguit, abans no ho esborrin. Són de fa poc més d’un any. D’aquells mateixos dies també podeu veure el següent article de l’ABC, Fèlix Millet, del Palau de la
No acabo d’entendre massa tot aquest escarafall pel tema del Palau de la Música i la corruptela de Fèlix Millet. Més aviat el que no entenc és tot aquest xou mediàtic, especialment entre tertulians i periodistes afectes al règim, que tot sigui dit, no s’han pogut resistir de culpar tota la burgesia catalana -jo diria
Ara fa poc més d’un any, el 6 de juliol del 2008, es va votar la moció de censura a Laporta. Moció que fou superada per l’actual President, però amb la derrota moral de tenir més de la meitat del socis en contra. Aquell mateix vespre TV3 va fer un programa especial, on dos convidats
Ara que ja estem ben engrescats amb els referèndums, sembla que ja s’han oblidat altres temes que no deixen de ser prou importants, com és tema del FROB. Està molt bé anar caminant cap a l’autodeterminació, però si deixem que l’estat central segueixi planificant la nostra vida econòmica, tot pot acabar en una cortina de
Contra la consulta sobre la independència de Catalunya d’Arenys de Munt, hi ha un argument on coincideixen La Falange, C’s, el PP, i fins i tot la Vice-Presidenta espanyola Maria Teresa Fernández de la Vega, i bona part del PSOE i el PSC. Aquest argument, o dogma estatista, consisteix en dir que la consulta era
Això no és política, en tot cas és manipulació, o autoritarisme. Ara resulta que la candidata del PSC Maria Badia, votarà a l’Alejo Vidal Quadras com a vicepresident de l’Eurocambra. Si això fos un país democràtic es demanaria la dimissió de l’eurodiputada. Però com sempre, aquí no ha passat res, i tan amics. Localitzat via