Vaja, en qualsevol país normal, d’aquest discurs en diríem que és el de la ultra-dreta. Al nostre país, però, es veu que se n’ha de dir socialisme, o progressisme:
Leo con estupor como
algunos columnistas del tres al cuarto se rasgan las vestiduras al
comprobar –escandalizados- que la bandera española ondeará en el
castillo de Montjuïc ¡ claro que si ¡. Es lo lógico, lo natural y lo
que marca la legislación vigente.
Algunos
andan empeñados en borrar del imaginario ciudadano elementos,
instituciones e ideas que están ahí, que tienen vida legal propia y
valores simbólicos para muchas personas. Considero todo ello un error.
En
otro orden de cosas me parece legítimo que quien lo desee abrace las
ideas que pretenden la edificación de nuevas patrias o la vuelta al
cantonalismo. Allá ellos pero el mundo real esta ahí cada día más
interdependiente, es el que es ¿Transformable? Si, pero para repudiar
lo existente es preciso cargarse de una legitimidad que sea refrendada
por las urnas. A fecha de hoy no tengo noticias de ningún partido
político –serio- que se haya presentado a las elecciones pidiendo la
supresión de determinados ministerios ni atacado nítidamente,
frontalmente, la simbología constitucional acordada en su día. Creo que
fue Santiago Carrillo aquel que relativizo lo que era relativizable
cuando afirmo:
“que importa un color más o menos en la bandera…” Lo
dijo con la intención de garantizar el juego democratico y la cohesión
social…No conviene cargarse las reglas del juego, no estan ahí por
casualidad.
posted by Joan Ferran @ 11:41 AM
No conviene cargarse las reglas del juego, no estan ahí por
casualidad. Al senyor Joan Ferran, ni els afusellats de la República li mereixen respecte. Les seves regles, són les dels feixistes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sempre m’ha semblat curiós que la gent defén “la legitslació vigent” sempre que a ells els interessa. Això és molt fàcil de fer quan els que manen són els teus, o sigui, els que fabriquen aquesta “legislació”.
Si la legislació la marquessin uns altres i digués justament el contrari i que, per a ser suaus, que gentola com en Joan Ferran se’ls hagués de passejar vestits de pollastre pel mig de la ciutat, la seguirien defenent ?
Potser la gent l’oblida, però l’important no és la legalitat, l’important és la justícia. I si la llei no permet aplicar justicia, només serveix per a oprimir. El que passa és que, per alguns, la justícia és quelcom força variable…
La lesgislació no és quelcom diví sinó que és fruit de la història i les seves circumstàncies. En tot aquest afer del castell de Montjuïc trobo a faltar gent que informi de per què hi ha un castell allà i quina és la seva funció. Això és, en tota la història quants cops ha servit per a defensar Barcelona i quants cops per a bombardejar-la.
La gent que defensa tant el castell en el fons està justificant la funció per la que va ser creat.