Any Internacional de la Patata (ONU): us proposo un culobrot, esperò que prou amè i divertit, i a vegades també dramàtic- ja començat- sobre aquest tubercle que va revlucionar l´alimentació del vell món
LA PATATA SEGONS ALEXANDRE DUMAS
“Aquesta excel.lent hortalissa que salva els pobles de la fam va ser portada de Virgínia per l’almirall anglès Walter Raleigh el 1585.Aquest almirall va ser més conegut pel seu esperit emprenedor i les vicissituds de la seva vida que no pas per la importació de la patata, de la qual, al començament, hom no en va pas gaire atenció. Walter Scott explica que trobant-se un dia Raleigh amb la reina Isabel i el seu seguici passejant, i en l’ avinentesa que la reina havia de passar un petit bassal ple de llot, es va desfer el mantell de vellut blau bordat amb perles i el va estendre sobre aquest espai a fi que la reina el pogués passar sense mullar-se els peus, per la qual cosa ella el recompensà nomenat-lo almirall.
Pel que fa a la patata, prejudicis absurds varen impedir durant molt de temps que fos apreciada en el seu just valor; per a molts era un aliment perillós o com a mínim bast i a tot estirar només bo per als porcs.Les coses estaven a tal punt, vers la fi del segle darrer (s. XVIII), que Parmentier va endegar una sèrie de treball teòrics i pràctics per tornar al cultiu de la patata; va reeixir a triomfar sobre els prejudicis i tothom es va convèncer dels avantatges d’ aquest conreu.El 1793, les patates es varen considerar fins a tal punt indispensables, que un decret de la Comuna de data del 21 ventós va manar que es fes el cens dels jardins de luxe a fi de dedicar-los al cultiu d’ aquesta hortalissa;en conseqüència, el gran caminal del jardí de les Tulleries i els parterres de flors varen ser plantats amb patateres;cosa que va fer que se’ls donés el nom de “taronges reials”.
Com veiem, la patata ha estat rebatejada arreu: papa o patata, batata, trumfa, pataca, creïlla, trumfo; patata, tartufo, Kartoflen i , en consonància amb la delicadesa francesa, “taronja reial” o “poma de terra”.
(Alexandre Dumas, Le Grand Dictionnire de Cuisine,1872)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!