L’any 2017 mai no serà oblidat, ha estat l’any de l’èpica protagonitzada pel poble, per la ciutadania coneixedora que escrivia en primera persona el relat extraordinari de la lluita pacífica per la dignitat i la llibertat. La narració és inacabada com els grans poemes ho foren, l’acció s’aturà ofegada per la força de l’adversari, la debilitat interna i l’abandó extern. L’any 2017 dona pas al 2018. El trànsit és amarg i la seva superació ens enforteix. El relat segueix, com en tota epopeia hi ha un punt en què l’acció tendeix a l’alentiment, la pausa per al diàleg o la reflexió, un recurs narratiu que ens obliga a concentrar la nostra atenció en l’avui i a albirar una nova perspectiva. Som en aquest punt, no cal cercar Ítaca, Ítaca som nosaltres.
Ítaca no és Troia. Som un sol poble, amb orgull i naturalitat afirmem que nosaltres mai no hem cridat ni cridarem la proclama ominosa “a por ellos!” perquè sabem que nosaltres és el jo plural. Som una nació als ulls del món que ha de construir la nova Ítaca. Hem de saber que la tasca no serà ni curta ni sempre plaent però que el poble espera i confia, confia en la intel.ligència dels nostres governants, exigeix la unitat del sobiranisme, l’eixamplament de la gran majoria, el bon govern al servei de tots i l’activitat incessant per al retorn a casa d’empresonats i exiliats. El poble espera i confia en els seus polítics, no els vol màrtirs. L’any 2018 ha d’ésser el de construir Ítaca.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!