Us exigeixo respecte no pas perquè els meus cabells siguin blancs ni perquè les arrugues del rostre expliquin part de la meva història, sinó perquè pertanyo a una de les dues generacions que us han precedit i perquè , pel sacrifici i treball dels meus pares, formo part del que anomeneu amb menyspreu politicosocial “burgesia”.
Sóc una de les poques dones que filla de treballadors gaudí del privilegi d’estudiar a la Universitat, i fou així per la voluntat insòlita dels pares i la venda als Encants de Barcelona dels seus abrics; sóc aquella nena, que com moltes d’altres, duia a l’Institut a l’hivern el jersei i a l’estiu la faldilla fetes per la mare. I ara em dieu que el somni que els fills dels treballadors anessin a la Universitat i es convertissin en classe mitja mereix el vostre menyspreu ideològic.
Sóc una d’aquelles joves que no pogueren escoltar ni l’himne nacional ni “el cant de la senyera” i que adoptaren com a tal amb riscos i pors “la santa espina”, que no trobà als llibres de text ni la història del seu país ni la seva literatura i que , de gran, aprengué el català escrit copiant pàgines del “quadern gris” planià.
Aquests que titlleu de “burgesos” com un insult són fills d’aquells que després de la gran desfeta i doblement vençuts, pel fet d’ésser catalans, decidiren conservar la dignitat del poble i els mots de la llengua condemnada, són els mateixos que resistents i resilients formaren el gruix social de la societat catalana, els veritables progressistes que mai no abandonaren l’esperança de la llibertat nacional mentre feien possibles, amb treball i sacrificis, les grans conquestes socials. Foren també “burgesos” aquells que dedicaren part del seu capital econòmic i personal a teixir l’entretela de la nació redescoberta, preservant la seva llengua i la seva cultura.
Vosaltres sou aquí perquè nosaltres mai no ens rendírem ni entre nosaltres férem fronts, sou els fills que creiérem que amb nosaltres, mai contra nosaltres, aconseguiríem junts la llibertat nacional. Ens heu asabentat que per a vosaltres la independència és un instrument per a la revolució i no la consecució de la llibertat, de tant temps ambicionada. Ha estat decebedor llegir les vostres paraules, saber que bescanvieu la declaració d’independència que defensàreu en campanya per l’objectiu d’ acabar amb el paper de CDC, veure amb estupor el vostre frontisme i la vostra por a no aconseguir l’hegemonia políticoosocial ideològica en la república catalana, la constitució de la qual créiem que era l’ambició comuna i prioritària dels 72 diputats de Junts pel Sí i les CUP . Ha estat decebedor, però més ho ha estat el vostre menyspreu, el vostre propòsit d’esborrar el que molts d’altres han estat i són, els que convergírem per l’interès de tots i no d’una part.
Per això i molt més no us demano respecte, us l’exigeixo.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!