Pau, Justícia i Germania (XX) DESMUNTANT JMQ -11-

Un arxiver vs. tres cronistes. Uns oficis singulars

Amb qui més i amb més intensitat les va tenir Quadrado va ser amb els cronistes coetanis. En rigor, és difícil parlar de polèmiques o debats, perquè les seves envestides no solien tenir rèplica; resposta ni tan sols la majoria. El 1841 polemitzà amb Antoni Furió quan aquest publicà Memoria histórica del levantamiento de los comuneros mallorquines en 1520 escrita con motivo de la colocación del retrato del caudillo Juan Odón Colom en el salón de sesiones del M.I. Ayuntamiento Constitucional de Palma, capital de las Baleares¹.

Posteriorment, el 1870, l’objecte de les diatribes de Quadrado va ser Pere d’Alcàntara Penya quan aquest, per encàrrec de l’Ajuntament de Palma va publicar Consideraciones sobre el levantamiento de los comuneros de Mallorca llamados agermanats (1870)².

En ambdós casos, amb 30 anys de diferència entre un i l’altre, Quadrado va menystenir els treballs de Furió i de Penya, quan ambdós defensaven les justes raons dels agermanats per revoltar-se i valoraven el paper heroic de dignitat i civisme de Joanot Colom. Quasi un quart de segle després, el 1894, atendria un requeriment, també sobre la Germania, d’Eusebi Pascual que, amb bones paraules, posava en entredit Quadrado per la criminalització de Joanot Colom³.

En el cas de Penya, reconegut per una gran bonhomia, Quadrado va ser especialment agressiu. Després de la seva conferència sobre Joanot Colom en el Centre dels Joves Catòlics, Quadrado s’esbravà des de la premsa i atacà l’opuscle de Penya⁴. La totalitat dels escrits dels diaris anaven sense signatura, però gairebé tots delataven la mà de Quadrado i exhibien l’habitual dogmatisme. Ningú, especialment Pere d’Alcàntara Penya com a principal víctima, va entrar en messions. Decebut, Quadrado va recollir totes aquelles informacions per publicar, ara en castellà, l’opuscle Polémica acerca de En Joanot Colom. En realitat, de polèmica poca o gens, ja que tot giravoltava sobre els seus escrits com es veu obligat a admetre a l’inici del treball: Un mes he aguardado desde la publicación del anterior discurso⁵; y á pesar de las pasiones políticas vivamente contrariadas con sus asertos, nadie se ha presentado á rebatirlos. Quadrado volia guerra.

L’opuscle ultrapassa el bessó del treball (la criminalització de Joanot Colom i de la Germania de Mallorca) i, amb l’habitual tècnica de desacreditar l’autor quan no pot rebatre els arguments, ataca Penya per la seva ideologia per haver afirmat que la raza borbónica convirtió este reino en la provincia más insignificante y desatendida de la nación. Quadrado no pot donar passada a una constatació tan clara i s’exclama: Ah! qué contagio! ¿también Vd. Sr. Peña? tu quoque, fili!

A Mallorca els arxivers, els cronistes i en menor mesura els bibliotecaris, en general tenen mala fama, perquè mentre fan gala de tenir cera del corpus, talment els registradors de la propietat (amb privilegis en temes de moviments de fites, espais de ningú, alous…), tendeixen a l’abús de poder i d’autoritat. En la majoria de casos es tracta d’uns càrrecs als quals sovint s’accedeix de manera silenciosa i que, una vegada ocupats, agafen unes ínfules per fer i desfer sense l’existència d’un control efectiu. Aquesta realitat, la de no haver de retre comptes a ningú, fa que siguin llocs de feina considerats autèntiques canongies. Molts dels titulars, amb un salari que paguen els contribuents, dediquen l’horari laboral a treballs personals i, fins i tot, a elaborar articles que publicarà qualque diari de Mallorca. Aquest model d’aprofitament personal d’un càrrec públic va ser la norma de conducta habitual de Quadrado i, d’aleshores ençà, ho hem certificat des d’institucions com la Universitat, els Consells i els Ajuntaments.

Quadrado era un hàbil polemista, amb poques manies. Ni Bover, ni Furió ni Penya tenien accés a la documentació que, en bona mesura, jugava a favor de l’arxiver. Furió tenia una salut precària i Penya era un tros de pa que defugia qualsevol provocació. Segurament, d’haver volgut polemitzar amb Quadrado els tres haurien vist que no sabien argumentar com ell i això que alguns d’ells tenien experiència en les batusses dialèctiques. Furió i Bover, per exemple, s’havien enfrontat l’any 1842 en una acarnissada lluita entre erudits. Cal afegir, i això és una constatació molt evident, que l’opinió pública estava controlada, des dels mitjans de comunicació, per la noblesa i l’església i ambdós estaments, en l’àmbit d’una societat caciquil i retrògrada, s’alineaven amb Quadrado, monàrquic i apologista catòlic. La ciutadania, el poble menut, estava prou atupat per aixecar la veu. Furió no era documentalista i la bonhomia de Penya anul·lava la capacitat de rèplica. Les armes eren de Quadrado i, de cara al públic lector, seva era la victòria.

Amb qui Quadrado va tenir una conducta del tot indigna va ser amb Joaquim M. Bover de Rosselló⁶. Durant anys practicà una guerra bruta, emparat en pseudònims i utilitzant com a pantalla protectora altres persones. El 26 de desembre de 1842, Quadrado escriu des de Madrid a Tomàs Aguiló: Sabrás la broma pesada que jugamos a Bover y a Ivo, escribiendo yo a Bover que había aquí un famoso anticuario con el nombre de D. Ivo Manuel Roperto y Cebrián, y el buen Bover le escribió pidiendo una retahíla de 100 medallas especificadas, con lo que el buen Ivo se quedó viendo visiones sin atinar en los autores de la burla. Lo peor que le aconsejamos escribiese a Bover siguiéndole la broma. Van y vienen cartas que es una delicia. Saca tu de este enredo el mejor partido que puedas para divertirte.

La voluntat de ridiculitzar va anar molt més lluny. Quan Bover va publicar l’any 1847 el fulletó Isla de Cabrera. Sucesos de su historia que tienen relación con la de Francia, Quadrado, emmascarant l’autoria en Una Sociedad de Literatos, va publicar el gener de 1848 Historia de la Dragonera, en sus relaciones con la civilización europea. Una paròdia burlesca, una vertadera infàmia, que afectà Bover, ja aleshores de salut precària. Com assenyalà Jaume Bover: La publicació de l’opuscle provocà un atac frontal, violent i ultratjant ferm contra l’autor per part de J.M. Quadrado i companyia, atac que es concreta en un pamflet d’història-ficció que pel seu to d’afronta, escarni i befa ferí dolorosament Bover⁷. La Societat de Literatos que firmava l’opuscle vergonyant, estava formada pel cercle més íntim de Quadrado i, entre ells, es referien a la República Draconígena, en al·lusió a l’illot que havien usat per fer l’escarni⁸. Un any i mig després de la publicació de l’opuscle, dia 6 de juny de 1849, Quadrado escrivia a Tomàs Aguiló: En la Sección de Letras de nuestra ínclita Academia (…) ya metimos toda nuestra «república draconígena», imponiendo a los gobernantes no sólo nuestras ideas, sinó nuestro personal. Calia copar els punts de poder i de decisió.

Cert és que Bover, com faria Quadrado en major mesura, havia publicat a nom seu treballs d’altres autors sense esmentar la font. En concret, com va demostrar Álvaro Santamaría, va manllevar escrits inèdits de Lluís de Vilafranca (Joan Mestre Oliver). També és cert que Bover adulava servilment als poderosos, especialment si d’ells podia obtenir qualque honor o favor. Potser per això, una altra de les envestides de Quadrado contra Bover, motivada per la gelosia, la ràbia o l’enveja, va ser ridiculitzar fins a l’extrem que fos membre de més de cinquanta entitats culturals de fora Mallorca i de l’estranger⁹. Bover, va ser víctima de burla permanent des de la premsa per part de uns hipotètics catòlics practicants i intransigents que emmascaraven el vertader autor.

De manera contradictòria amb els atacs que feia a Bover, Quadrado pidolava arreu càrrecs i distincions. Allò que tant havia criticat, la profusió de títols, s’havia esdevingut una obsessiva percaça de reconeixements. El 1852 era admès com a membre de l’Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona. El març de 1861 va rebre la creu de Carlos III. També fou designat conservador del Museu Arqueològic de les Balears i, gràcies als intercanvis que va promoure, acadèmic de l’Institut Arqueològic de Berlín a Roma. L’abril de 1882 era proclamat fill il·lustre de Palma i es penjava el seu retrat a l’Ajuntament¹⁰. Simultàniament, el Círculo Mallorquín també penjà un retrat a la seva galeria de personatges il·lustres. El desembre de 1883 entrava com a membre de la Reial Acadèmia, després de reiterades súpliques i reclamacions. El febrer 1887 era nomenat President de la Junta Provincial de Monuments. El març de 1888 promocionava com a cap de tercer grau del cos d’arxivers¹¹. L’octubre de 1890, amb motiu dels 50 anys de La Palma, se li va retre un sopar d’homenatge. El 7 d’agost de 1891 se li dedicava un carrer a Ciutadella. El gener de 1895 en el mostrador de Pons i Bonet s’exhibia un bust de Quadrado de l’escultor Pepe Hoyo…

Tot plegat, aquell atresorament de distincions, va provocar que la premsa convertís el seu llinatge en de Quadrado, sense que ell refusàs ni corregís la nobiliària assignació. Això no obstant, qui tant havia denigrat Bover per acaramullar privilegis, hauria de llegir la burla que els republicans li varen fer des de Menorca:

Es literato muy afamado,

tiene adquirida gran nombradía

y en todas partes es aclamado

como eminencia, José María…

sin «de» Quadrado.

Tanmateix, les al·lusions burlesques no s’adreçaren exclusivament contra Bover. També Furió, fins i tot anys després de mort, va ser objecte de befa per part de Quadrado. Ell sol, l’arxiver, contra tots els cronistes.

NOTES

1 Antoni Furió i Sastre (1798-1853) va ser Cronista General del Regne de Mallorca. A l’obra esmentada anuncia disposar de molta de documentació inèdita sobre la Germania, però també expressa problemes de salut. Un any després de la publicació, va perdre la vista

2 Pere d’Alcàntara Penya i Nicolau (1823-1906) va ser advocat, poeta, músic, pintor, urbanista, astrònom, autor teatral, delineant, periodista, cartògraf i enginyer de fortificacions. L’Ajuntament de Palma, l’any 1869, el nomenà Cronista General de Mallorca. El seu llegat va anar a la Societat Arqueològica Lul·liana

3 Eusebi Pascual de Orrios (1831-1901) va ser periodista i historiador. Dirigí La Opinión. Va ser diputat a les Corts espanyoles i Governador de les Balears durant l’època republicana. Els darrers sis anys de vida s’encarregà del Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, entitat a la qual va llegar la seva important col·lecció arqueològica

4 Joanot Colom es publicà en català, tal com l’havia llegit Quadrado a la conferència

5 Es refereix a la conferència Joanot Colom dictada el mes de febrer

6 Joaquim Maria Bover de Rosselló (1810-1865). El febrer de 1833 fou designat Cronista General del Regne de Mallorca, però revocat el mes següent per donar la plaça a Furió. A la mort d’aquest, de nou l’ocupà Bover. Va ser membre de l’Acadèmia de la Història. El seu fons documental va anar a la Biblioteca de Catalunya

7 Vg. Jaume Bover a Bibliografia de Joaquim Maria Bover (BSAL, 1981)

8 Inicialment Quadrado batejà el grup com el cenáculo i, amb ell, l’integraven Antoni Montis, Tomàs Aguiló, Josep Quint Zafortesa, i Josep Rocabertí de Dameto

9 L’any 1850, a la contracoberta del Nobiliario Mallorquin, Bover omplia la pàgina amb una relació de títols i distincions. En morir el 1865 als 55 anys, en tenia més de cent. Paradoxalment, Tomàs Aguiló, un dels draconigens, deia que el Sr. Bover, no aspiraba a sobresalir por la opulencia, su desinterés saltaba a la vista de todos

10 Va ser un dels quadres afectats per l’incendi i va requerir que l’autor, el pintor Antoni Fuster (1853-1902), procedís a la restauració l’any 1894

11 Una qüestió gens anecdòtica a destacar és que els ascensos de categoria, amb els increments de sou que se’n derivaven, s’aprovaven a Madrid, però no a càrrec de l’estat, sinó de la tresoreria de la Diputació

CAPÍTOLS ANTERIORS

Infantesa i joventut

https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-xx-desmuntant-jmq-1/

El teatre de Quadrado

https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-xx-desmuntant-jmq-2/

Primera estada a Madrid (1842-1843)

https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-xx-desmuntant-jmq-3/

Segona estada a Madrid (1845-1846)

https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-xx-desmuntant-jmq-4/

Als peus de la reina (la subjugació de l’arxiu)

https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-xx-desmuntant-jmq-5/

El quid pro quo. Quadrado i Menéndez Pelayo