I no parlo de fenòmens paranormals, parlo de veus ben reals sentides o llegides a mitjans de comunicació seriosos; veus que parlen de no-investidura fins a esgotar el següent termini de dos mesos, i fins i tot n’hi ha que no descarten noves eleccions. Són veus autoritzades (potser interessades?) i de pes, que de moment
Felipe González, José Barrionuevo, Josep Borrell, Pedro Sánchez, Carmen Calvo, José Luis Ábalos, Miquel Iceta, Salvador Illa, Teresa Cunillera, Narcís Serra, J. C. Rodríguez Ibarra, Fernando Grande-Marlaska, José Manuel Rodríguez, Núria Marín, Margarita Robles, Javier Lambán, Meritxell Batet, José Luis Corcuera, Rafael Vera, Maurici Lucena, Alfonso Guerra, Jaume Collboni, Rafael Fernández Vara… A què ve
Cregui en els indults, en l’amnistia, en la taula de diàleg, en la voluntat de diàleg d’españa, en les pluges de milions, en que alguna solució pot venir del diàleg amb l’estat, en que en algun moment es plantejaran respectar-nos només que sigui una mica, i en tantes i tantes coses. Fem la prova?, un,
De la història. La frase és: “Si et diuen feixista és que ets al costat correcte de la història”. I la deixa anar tant ufana la inefable presidenta de la Comunidad de Madrid. I no passa res. Ni passarà res. I sabeu perquè?, doncs no passa ni passarà res perquè españa és una democràcia plena
La restauració necessita aire, el comerç necessita aire, moltes altres necessitats econòmiques necessiten aire… i els malalts de COVID necessiten aire. El Govern ha retirat el confinament comarcal, estudia obrir els restaurants a les nits i també altres mesures de relaxament del control. A Itàlia han tornat a decretar confinaments rigorosos, a França, a Alemanya,
I no deixar-ho a mitges. L’estat español és un estat fallit, tant des del vessant econòmic amb un deute irrecuperable, com des del vessant moral com sabem els catalans ja que han traspassat totes les línies possibles i de tots els colors. És un estat opressor, espoliador, arruïnat, violent, venjatiu, del que ens hem de
I a la curta o a la llarga, més a la curta que a la llarga, afortunadament, s’autodestrueix. Ho hem vist els darrers anys amb dos partits que l’únic discurs que tenien era l’odi, el primer va ser UPyD de la ínclita Rosa Díez; ningú va poder veure en aquella gent i de manera especial
A españa s’ha desencadenat una veritable guerra de guerrilles, s’estan barallant tots contra tots. A això s’hi ha d’afegir l’immens descrèdit acumulat per aquell país (españa) davant de tot el món, classe política, emèrit, judicial o el que o qui es vulgui. Diu el nostre himne: “ara és l’hora segadors”. Doncs polítics de Catalunya, ara
Però jo diria que per a la immensa majoria de catalans ja no ho ets. Em sembla que cap català discutirà que ets un molt bon professional i fins i tot juraria que ningú ni tan sols et recriminarà que no siguis independentista, som així, ja deia aquell que l’estètica ens perd!. Però la teva
La gent, som molts, potser més del que no es pensen tots plegats (o s’ho pensen i per això no deixen que ens podem comptar?), ens hem quedat sols. Hi va haver un moment en que la gent vam omplir el carrer, el país sencer anava ple de la gent del país; abanderats per l’ANC
“Se’ns pixen al damunt i ens diuen que plou”, va engegar un dia el President Pujol referint-se als españols. Aquesta setmana ha vingut un personatge des de l’altiplà central peninsular que jo diria que no tan sols ha fet pipí damunt nostre, si no que també popó, que diuen els “fins” als seus nens per
Periòdicament m’imposo a mi mateix no parlar ni d’españa ni dels españols, al cap i a la fi ni és el meu país ni són els meus compatriotes. Però també periòdicament hi ha moments, com ara, en que no me’n puc estar, amb els embolics del seu rey i la seva cort (no gaire celestial
Segons el diccionari un misteri és quelcom incomprensible, que no s’entén i no es pot desxifrar. És el que ara passa a la política catalana. D’una banda hi ha qui és i se sent tant i tant d’esquerres que equipara JxCat a VOX, així, directament i sense manies; al mateix temps que sostenen que s’ha
Els que aquest matí han anat a doblegar l’esquena i acotar el cap davant del rey dels españols, han reivindicat la fi del dèficit fiscal?, l’alliberament dels presos polítics?, que no torni a incitar les empreses a marxar?, que el corredor del mediterrani passi per on ha de passar?, la fi de la causa general
Els que aquest matí han anat a doblegar l’esquena i acotar el cap davant del rey dels españols, han reivindicat la fi del dèficit fiscal?, l’alliberament dels presos polítics?, que no torni a incitar les empreses a marxar?, que el corredor del mediterrani passi per on ha de passar?, la fi de la causa general