Els que aquest matí han anat a doblegar l’esquena i acotar el cap davant del rey dels españols, han reivindicat la fi del dèficit fiscal?, l’alliberament dels presos polítics?, que no torni a incitar les empreses a marxar?, que el corredor del mediterrani passi per on ha de passar?, la fi de la causa general contra l’independentisme?, que l’aeroport de Barcelona sigui gestionat per naltros?, que els beneficis del port de Barcelona reverteixin aquí?, que no s’intenti eliminar la immersió lingüística?, que no es menystingui i persegueixi el català?… i la llista pot ser molt més llarga.
Han reivindicat només que sigui alguna d’aquestes coses, o s’han limitat a fer aquest lamentable gest de submissió a un personatge que la única cosa que ha fet per tenir una posició de privilegi que el posa per damunt del bé i del mal ha estat néixer?.
La meva modesta opinió és que no han reivindicat res, i se n’han tornat cap a casa orgullosíssims de que el tal personatge, ara que no es pot donar la mà, potser se’ls hagi mirat amb displicència mentre exhibia un somriure encartonat.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!