Però jo diria que per a la immensa majoria de catalans ja no ho ets. Em sembla que cap català discutirà que ets un molt bon professional i fins i tot juraria que ningú ni tan sols et recriminarà que no siguis independentista, som així, ja deia aquell que l’estètica ens perd!.
Però la teva imatge va rebre una sotragada molt forta en revelar el pla per detenir el nostre Govern en cas de que hagués tirat endavant la DUI; jo personalment hi he pensat molt en això, potser legalment tocava fer-ho, això d’obeir les ordres judicials, però al meu modest entendre no és ni remotament ètic per no dir enormement deslleial planejar detenir el President elegit democràticament i que, al cap i a la fi, era el teu cap absolut.
Malgrat tot, una vegada acabat el teu periple judicial, el Govern et va reposar al teu lloc (ai l’estètica!), i exercint altra vegada el teu càrrec, la setmana passada te’n vas anar a retre honors al cap dels que et volien empresonar. I la pregunta és: calia?, perquè allò va ser una humiliació en tota regla, personal i institucional i la cara de satisfacció que malgrat la mascareta se li va poder veure a l’honorat parlava per si sola; personalment aquestes coses cadascú les gestiona com pot o vol, però la humiliació del país, a mi al menys, em dol molt i em costarà de pair-la.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!