La gent, som molts, potser més del que no es pensen tots plegats (o s’ho pensen i per això no deixen que ens podem comptar?), ens hem quedat sols.
Hi va haver un moment en que la gent vam omplir el carrer, el país sencer anava ple de la gent del país; abanderats per l’ANC i Òmnium capitanejades per la Carme i l’estimada Muriel vam somoure els fonaments de Catalunya i vam fer tremolar l’estat dels castellans.
Amb tot el que va passar l’Octubre del 2.017 les coses van canviar radicalment. Però la gent vam continuar al carrer, vam continuar omplint carrers, carreteres… i autopistes!!!; vam continuar al peu del canó fent el que convingués costés el que costés i fent tremolar l’estat amb l’Aeroport, Urquinaona, La Junquera, la monumental Marxa per la Llibertat i la última que va ser Perpinyà; tot això volia dir viatges, vehicles amunt i avall amb despeses que cadascú es paga, garrotades, corredisses, identificacions, imputacions, i el que vingui; la gent no ha fallat mai.
Però tot d’una i degut a la repressió ferotge de l’estat español, tal com va dir la Sáenz de Santamaría ens vam quedar “descabezados”, no tenim ningú amb prou credibilitat a qui seguir (l’aixecada de camisa del Tsunami no se la mereix un poble com el nostre), però de ser-hi hi som tots i tornarem a somoure els fonaments de Catalunya i a fer tremolar l’estat dels castellans. Segur!!!.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!