I a la curta o a la llarga, més a la curta que a la llarga, afortunadament, s’autodestrueix. Ho hem vist els darrers anys amb dos partits que l’únic discurs que tenien era l’odi, el primer va ser UPyD de la ínclita Rosa Díez; ningú va poder veure en aquella gent i de manera especial en la seva líder res més que no fos odi, això li va fer tenir un efímera pujada fins que va acabar dissolt.
En aquest camí està C’s. Un partit nascut de l’odi a Catalunya i a la seva llengua i per escampar l’odi a Catalunya i a la seva llengua. Què han fet els Rivera, Arrimadas, Carrizosa, Roldán, etc.?, si no escopir odi i bilis des de la tribuna del Parlament i des de qualsevol càmera o micròfon que se’ls posés al davant?; això també els va fer tenir una efímera pujada i ara estan a l’avant-sala de la cambra mortuòria.
Afortunadament l’un i l’altre partit hauran durat molt poc, malgrat tot, massa, al panorama polític, i per poca consciència cívica que els seus responsables encara puguin tenir, s’han de preguntar per quin haurà estat el seu llegat al país (españa òbviament); la resposta és molt fàcil, curta i desoladora: CAP.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!