No sé la resta de la gent, però per sortir de viatge volem tenir companys en qui confiar totalment; en un viatge poden passar moltes coses i qui portis al costat ha de ser qui t’ajudi a sortir d’un mal pas, no algú que a la que et giris d’esquena se t’endugui el cotxe i
Si t’ajups les garrotades cauen de més amunt i fan més mal. Això és el que ara desgraciadament podrà constatar el President Torrent en primera persona amb la querella que ha rebut de la fiscalia. Jo no sé les intencions que podia tenir ni la línia d’actuació que pensava aplicar en ser nomenat President del
Malauradament amb els polítics que tenim al país no anem ni anirem enlloc. D’una banda tenim els enemics declarats que treballen a les ordres dels seus amos de Madrid per destruir Catalunya: VOX, C’s, PP, PSOE i Comuns i d’altra banda tenim als “nostres”, o sigui ERC, JxCat i CUP que sort que són els
La d’aquesta gent que es fan nomenar comuns (o comunes). Una gent que en un dia no tan llunyà van votar exhibint el seu vot per incriminar els diputats al Parlament que no votaven com ells, una gent amb els que hi ha el tal Coscubiela que ha estat anys membre del consell assessor d’Endesa
Resulta que aquell senyor que va anar a passar una temporadeta a un lloc molt exòtic perquè es veu que li venia de gust (per res més eh?), ha tingut a bé pagar quatre milions d’euros a Hisenda per uns vuit milions que en el seu dia va oblidar declarar; fa un temps ja va
Sabeu aquella dita que diu que el músic pagat no fa bon so?, doncs si a més de pagat està molt ben pagat, encara sonarà pitjor. Ni més ni menys és el que passa amb els sindicats pagats pel govern español. En temps del govern de Rajoy es veu que “només” els pagaven entre 8
I de demagògies. Dimecres al matí, a la tertúlia de CatRàdio hi havia un grup de gent d’allò més esquerranós: Tardà, Ubasart, Domènech, Sol, i no recordo qui més hi havia. Només començar ja han començat la cantarella habitual de que si les esquerres, que si els pactes de progrés i altres romanços. La meva
No posis mai tots els ous al mateix cistell, diu la sàvia i prudent dita popular que els avis dels nostres pobles repetien sempre davant de situacions complicades i amb més d’una sortida possible. No sé perquè, la dita em va venir ahir al cap quan sentia la rememoració del cop d’estat de feia quaranta
Ja fa més de tres anys i encara, quan em ve al cap, m’ho pregunto: perquè es van presentar com xais davant dels jutges españols?, perquè no es van exiliar com van fer els altres companys de govern. Realment no s’ho veien venir?, els seus advocats no ho veien?. Havent-hi els antecedents de Cuixart i
Arran dels aldarulls d’aquests dies i de les actuacions més o menys dubtoses de la policia del país, s’han començat a sentir expressions d’aquelles que, al menys a mi, em desconcerten. Un dels que he sentit més sovint aquests dies és el de “policia democràtica” que a mi em sembla model d’oxímoron: una policia, com
M’he mirat una colla de vegades el vídeo de l’acció de la BRIMO la nit de dissabte al Carrer Gran de Gràcia. No s’entén… o s’entén massa. Les imatges mostren un grup molt compacte de gent, la majoria amb les mans alçades, sense cap mostra de violència aparent, uns metres més avall hi ha una
Una noia perd un ull en plena batussa durant una de les manifestacions d’aquests dies, ahir a la nit en van parlar al FAQ’S i aquest matí n’ha parlat el Conseller d’Interior entrevistat a CatRàdio. Hi ha coses que indignen, com ara que surtin amb la cantarella de que s’ha d’obrir una investigació per saber
D’ençà de les eleccions, i només fa una setmana!, s’ha engegat una campanya per situar JxCat a l’extrema dreta… “i més enllà” que diria en Buzz Lightyear. En campanya va començar la cap de les Comunes dient que ella mai entraria en un govern on hi hagués JxCat perquè era “la dreta” i com que
Vivim en un estat on és perillosíssim dir segons què de segons qui, tan perillós que et poden detenir, jutjar i empresonar per anys; en èpoques pretèrites els que escrivien o badaven la boca en públic tenien la sort de la censura i si no es passava muts i a la gàbia o a tirar
Quan les actuacions dels Mossos dels darrers dies només reben el comentari elogiós de l’ocupant del sinistre palauet del Carrer Mallorca, o sigui de la no menys sinistre màxima responsable de les forces d’ocupació i repressores de l’estat a Catalunya, aquelles que ens van cosir a garrotades el dia 1 d’Octubre de 2.017 i que