L’hem encetat. No hi ha hivern sense març ni primavera tampoc. Malgrat les excepcions l’hivern es bat en retirada al març. No trigarem que les temperatures
pujaran lleugerament, tindrem dies de vent i els núvols, blancs com el cotó aniran d’un costat a l’ altre. Manca poc temps. No he dit res de calor. Aquests primers deu dies de març tinc la companyia d’en Marçal, que és el méu nét petit i ha vingut amb
la seva mare. Té vuit mesos. Veuran que, de moment, l’avi encara piula i després se’n tornaran al Sud d’Irlanda on viuen, i on el vent que hi fa, dia si i dia també, deixa en ridícul les nostres tramuntanades.
El març és un mes que té moltes dites i refranys. De fet tots els mesos en tenen. Jo en sé molt pocs. No m’hi dedico. Pel març el brot a l’arç si que recordo haver-ho sentit
per més que la dita que té més grapa d’aquest més deu ser aquella: Març marçot mata la vella a la vora del foc. Almenys era el que més repetia en Quel Rigal, perqué
estava fins al cervell de la seva sogra, que sempre l’havia marcat de l’aprop.
Quan començava el mes su algú li recitava el refrany contestava: No serà veritat alguna vegada, no!
Març, Marçal… deus d’estar feliç. .. Abraça’l i conta-li històries. A na Montserrat fes-li saber que estàs content. Una abraçada per als tres.