Seu en un banc del passeig marítim, sota palmeres. La platja al davant. Un llibre tancat sobre la falda. És al caient de la tarda i des de fa una temporada els vianants habituals la veuen cada dia asseguda al mateix lloc. La gent del poble la coneix. Als matins treballa de caixera en un supermercat i viu sola amb la seva mare. A primera vista dirieu que nopassa dels quaranta anys.
Tot igual que des de fa anys, excepte que fins fa dos mesos, no feia aquestes estades davant la platja. A les tardes i a les festes se la veia passejant amb un senyor, o al cinema o que arribaven amb el tren del vespre.I des de fa dos mesos, res d’això. Cada tarda, diumenges inclosos, asseguda,mirant la immensitat del mar.
Passava algun conegut: Què fas aquí Laura? Llegeixes? I ella responia sense explicar res: No, ara mateix mirava el mar. És molt gran el mar. Més enllà de la sorra hi ha molts camins. La gent anava fent-se com una idea de que la Laura perdia la serenitat, que s’escolava de la realitat.
Degué emprendre algún camí de més enllà de la sorra perquè després de tretze dies d’haver estat absent uns pescadors van trobar el seu cos a Les Molsoses, que és un roquisser que hi ha davant de R.
Allí se li va acabar el camí?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És una tendra història, càlida, breu. Trista història,diria jo
Segurament la Laura s’ha equivocat dues vegades de camí
Records
Teresa
Sorra enllà hi ha camins insondables. Potser a la terra hi hagués trobat més respostes. Hi ha dolors que semblen no tenir cura… però en tenen. De la mar sempre n’has de tornar. Contes les històries d’una manera suau que m’agrada.