Tinc un veí que li diuen el Navarro, no pas perquè se’n digui, sinó perquè és fill de prop de Pmaplona. Sempre que em troba diu: “Qué?, como va ese ímpetu?. De fet sempre s’interessa i jo li dic que de moment es manté, que ja és molt.
Aquest dia em degué sobrevenir un atac d’ímpetu i vaig anar a voltar per la vila (la part vella del poble ,com si la nova no pertangués també a la Vila) i com que hi tinc les coses molt vistes vaig buscar-me l’entreteniment d’observar les plaques commemoratives que hi ha a les parets dels edificis.
Doncs n´hi ha moltes. A la part nova del poble hi trobem algún petit monument d’homenatge però no plaques commemoratives de persones o fets importants del passat. La part nova de la vila de Martorell té molt poc passat.
Començant pel carrer Santacana, a la pròpia casa Santacana hi ha les plaques dels fundadors de la casa museu. Una mica més amunt n’hi trobem una altre que diu que allí hi va néixer Joan Cererols,músic i monjo del barroc, que és avui un referent a Europa i Amèrica i que tenen en llur repertori moltes corals i orquestres.
Arribes a la plaça de la Vila i allí no dónes l’abast. Una que diu, em sembla, que en aquell lloc s´hi va formar fa anys per la família Gomila-Reniu l’Esbart Dansaire de Martorell. Una mica més amunt i referint-se a la pròpia plaça s’especifica en una bonica majòlica que allí l’Orquestra Planas de Martorell h¡ va fer la primera audició de sardanes cap a principis del segle passat.
Me’n deixaré moltes, perquè encara no puc escriure molta estona seguida. Però sí que vull esmentar la de la casa del carrer Clavé on van néixer els germans Martí (el Xic i el Noi de la Barraqueta) l’un fou cap de revolucionaris i guerrillers i l’altre Diputat al Parlament. I una altra placa, que trobarem al carrer de Lloselles, a la casa Tobella, que fou seu de la primera Entitat Catalanista del poble.
Me’n deixo moltes i, segur que he colat alguna inxectitud, perquè he fet el post molt ràpid. Però com que aleshores era tan jovenet (anys 40) no se m’esborrarà mai de la memòria la que hi hagué tants anys col·locada a la paret principal de l’Ajuntament. De marbre blanc i dimensiones considerables les paraules que tenia gravades començaven: “En el dia de hoy, vencido i desarmado el ejército rojo.…
L’havieu vist no?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!