En tornar a casa a mitja tarda anava fent inventari dels invents ,les màquines,els ginys, que la tècnica i el progrés va creant. Precisament el nostre país no és capdavanter en això però Déu n’hi dó.
M’ho anava mirant.La veritat és que tenia família i hi havia quatre o cinc telèfons mòbils que no paraven. Un ordinador portàtil que em sembla que ho pot fer tot. A la pantalla vaig veure el meu carrer i casa meva. Després, en el propi ordinador, i mitjançant un sistema que em sembla que s’anomena Skype es parlaven des de Copnehaguen com si fós un telèfon i s’anaven veient les cares en directe mitjançant unes pantalletes que hom ha de col·locar.
Quan veiem en alguna revista els projectes dels habitacles del futur a mi em dóna la sensació que hi haurà un estri que em posi el pijama al vespre i un altre que em vestirà al matí.
I anava fent càbala sobre què humanitza més els nens: si saber què és una teranyina o que una màquina a els posi el pijama.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!