Individualismes, egoïsmes, maldat…
Si voleu girar el cap i mirar a llevant quan us criden de ponent, a mi tant me fa. Però que els homes ens tenim una mútua necessitat i se’ns demana ajut constantment, això no m’ho pot negar ningú. De les terres de lluny, de l’aprop, del costat de casa.
Jo he demanat ajuts i sempre m’han respost. N’he rebut més que no n’hagi dat, però vull creure que no he pecat (no cal que cregueu en cap religió per entendre aquest mot) contra la caritat. Que no ho sé segur, perquè la memòria és molt astuta i no ens costa gaire de mentir i mentir-nos.
Penso en la misèria mortal que hi ha en tants llocs del nostre món desbasllestat. Amb els governants que amb llurs normes i lleis menystenen i maten els pobles de la terra que fa anys i anys que ens cerquen sense que nosaltres els oïm.
Ja fa tants anys d’això que dels diccionaris de les llengües d’aquest món desenvolupat d’Europa i l’Amèrica del Nord han desaparegut els mots
Justícia i Igualtat.
Si mai em cerques i no em trobes reepeteix-me el nom.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
plena de matisos i valenta.