I a Euskadi, veurem que li deixaran fer al senyor Ibarretxe, que ha obtingut una indubtable victòria electoral, però amb un arc parlamentari tan obert i fraccionat que es podríen organitzar totes les tonteries imaginables. Socialistes més PP, per exemple. Si manifesto sempre la meva simpatia pel PNB és perquè el considero el partit millor posicionat, des de molts anys, per aquest treball tan difícil d’aconseguir la pau i la normalitat al País Basc. No és cosa de quatre díes. Ni de quatre anys. Potser de 40.
Però sempre he pensat que s’ha de fer a l’estil peneuvista i amb les seves estratègies i no les altres que des de Madrid tenen tant interès en proclamar.
Per acabar d’rrodonir la festa el Barça va perdre amb l’Atlètic de Madrid, cosa a la qual els barcelonistes ja l’havíen oblidat. A seguir.
I per fer el dilluns, o diumenge, més negre i dolorós no volem deixar de ressenyar la mort als 61 anys de l’actor Pepe Rubianes que ell mateix s’autodefinia com a galaico-catalan, perquè havia nascut a Galícia i no hi havia viscut mai i en canvi havia viscut sempre a Catalunya i…no hi havia nascut mai.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!