Dit d’una altra manera: una forma de subsistència catalana és procurar fer nosa. Afegim encara: ens convé ser aliats de la nosa, de la molèstia. Allò de la brossa a l’ull, sabeu? Es tracta de veure en quins assumptes i en quines qüestions podem arribar a ser més “aufendosos” com diem al Pla d’Urgell. Si
Fa 35 anys que visc de prop la teva festa; vull dir concretament la que celebrem al col·legi dels Franciscans de Sabadell. Els mateixos 35 anys que fa que hi sóc com a professor… Un ja llunyà 4 d’octubre de 1976 acabava d’arribar al col·legi i em van dir: “Mira, aquí cada any es fa una festa
DE QUIN ARBRE SÓN ELS FRUITS DE L’EDUCACIÓ?Crec que val la pena col·laborar en la difusió de la carta oberta a la opinió pública de l’exdirector d’institut senyor Albert Bayot dirigida al Conseller d’Educació senyor Ernest Maragall…Amb resposta de la Conselleria i contraresposta de l’Albert incloses. Per reflexionar-hi… Hble. Sr. Ernest Maragall i MiraConseller d’Educació de
que em feu guanyar el cel en l’infern. Siguin respectats els noms de blancs i negres, cristians o musulmans. Vingui a nosaltres la pau. A l’ Irak, a Palestina i a Israel, a l’ Àfrica i a l’Afganistan. Dóna als amos de la Terra ànsies de bé, ànsies d’amistat i generositat.
He entrar a la Llar del Llibre de Sabadell. En la prestatgeria de poesia catalana hi he trobat (tot vermell de tapes, bufó ell!) un llibre de Joan Brossa : “El Saltamartí” Tot i que cercava poesia de’n Palau m’he conformat amb poesia de piset. Aquest llibre té els fulls enganxats. Amb un
Acabo de llegir LES VILETES PROVINCIANES (Un sol poema de Miquel Bauçà) i se m’ha escapat “Òstia quin tros de poeta…” Perquè automàticament he vist el meu poble de petit les tardes de diumenge anant al cinema i la mitja part menjant la coca de Cal Rana i el vellut suat dels pagesos i
HI HA CANTONADES NO EXCLOENTS I POTS TOMBAR-LES SENSE TRENCAR FILS. POTS SEGUIR RUTES MONÒTONES POTS AVORRIR-TE. (PROBABLEMENT…) POTS PENSAR QUE HI HA COSES A FER COM ES ARA NETEJAR… NETEJAR PLATS, CORTINES, VELLES HABITACIONS DESENDREÇADES. TOCO EL CLARINET. PLOU UNA MICA. MÉS TARD SURT EL SOL. ÉS LA LLUM DEL SOL, NO
Ens vam descalçar i vam passejar, just a tocar d’aigua, amunt i avall per la sorra. L’aigua era tebiona i la sorra trepitjada ens feia massatge a les plantes dels peus… Va ser el 17 d’agost, la mateixa tarda que vam arribar a San Sebastian. Pur turisme. Fèiem temps per veure els castells de focs
Des de la terrasseta dels darreres de ca la Bessoneta estava fotografiant el nord de Vilanova. Un cop em vaig girar i tenia aquesta imatge davant meu. La finestra era el rectangle de projecció d’un film quasi immòbil… Els colors que hi veia em van empènyer a prémer el botó que fa clic. A part
Hi surt la mare amb dues trenes, a la primera fila, asseguda. Du un vestit clar de floretes i coll fosc. La màniga esquerra arremangada confirma que la fotografia la va sorprendre jugant. Du llacets al cap de les trenes, un braçalet i sandàlies tancades amb mitjons blancs. Darrere les nenes hi ha una paret
Pare i filla coordinant esforços. La sessió fotogràfica ja s’ha acabat. Tot i que la bicicleta que li va preparar lo tiet Xavier li va una mica gran, l’Asha amb el seu pare intenta unes pedalades damunt la superfície irregular del rostoll de blat o bé d’ordi, mai se sap… El fet és que l’Arnau
Asha Pascual Ribes, amb posat seriós durant la sessió fotogràfica de son pare.L’Arnau està darrere la càmera. Abans de començar ha buscat combinar els colors. Per exemple la similitud tonal dels grocs i ocres de la roba, de la bicicleta i de les tiges dels cereals segats en el rostoll. S’ha estirat al terra cercant
Com el títol d’una cançó d’en Francesc Pi de la Serra, però res a veure. Aquell homenet de la cançó es bellugava, tenia una activitat, un neguit i un quefer quasi constants. L’home del nostre carrer personifica l’ immobilisme més absolut i travat possible. És un home enganxat a una cadira. Ell guaita i et
Tradicionalment en el procés fotogràfic l’última etapa és el paper. Però aquí el paper és el punt de partença. Es tracta de fotografiar fotografies. Després es crea un arxiu digital. Al centre de la imatge, un petit document gràfic del pare a l’esquerra i el tiet Josep Mª a la dreta, en una fotografia escolar
Hem anat amb el pare a dur a reparar una roda rebentada. Prop de “Lluís Moto” hi havia aquesta vista. Una porta de pas enreixada. Darrere la tanca un solar que probablement està destinant a la construcció d’algun edifici. El pare recull moltes andròmines que troba pels darreres, prop dels contenidors d’escombreries. Mobles abandonats,