Angelpas

Dit d’una altra manera: una forma de subsistència catalana és procurar fer nosa.

Afegim encara: ens convé ser aliats de la nosa, de la molèstia. Allò de la brossa a l’ull, sabeu? Es tracta de veure en quins assumptes i en quines qüestions podem arribar a ser més “aufendosos” com diem al Pla d’Urgell. Si cal ens hem de doctorar en qualsevol ciència que mereixi el qualificatiu de dificultat, obstacle, embaràs, destorb o entrebanc. Només així subsistirem com a país.

La nosa a l’escola.

Fillets, sigueu aliats de la nosa, els direm, com a lema fonamental, als joves nois i noies de les nostres escoles. Apa, experts pedagogs, ja podeu cercar les eines que permetin al nostre sistema educatiu entendre, assimilar, incloure en els objectius de les programacions de les escoles, que la clau de la nostra supervivència, del saber trobar l’elixir de la llarga vida és una brossa a l’ull, un pal a la roda, una pedrota al mig del camí.

A qui fem nosa?

Però, algú em podrà dir, però i a qui pot fer nosa Catalunya? A qui pot treure el són un grapat de barretinaires folklòrics de pa sucat amb oli? Tranquils. No us preocupeu que de clients no ens en falten. De clients als quals fer nosa n’ anem sobrats. Si fóssim una empresa de fer nosa triomfaríem. No es tracta per tant d’un assumpte de màrqueting, d’un assumpte de recerca salvatge i despietada de clients, amb campanyes de publicitat agressives, no. La cosa no va per aquí. Per aquesta banda tenim els ronyons ben coberts.

Espanyols, francesos, comunitat econòmica europea…fins i tot als americans fem nosa.

L’eina de fer nosa.

Pensem però quina és la principal eina de fer nosa. De seguida ens adonarem que és la llengua. Fixeu-vos-hi bé: a Espanya encara es hora que facin alguna cosa per defensar la nostra migrada parla; i, a Europa, el català els sona a anècdota curiosa de sobretaula de diumenge de rams. Els espanyols ho tenen molt clar que el Català no va gens amb ells tot i que la seva constitució diu clarament que és una llengua de l’estat espanyol i que cal defensar-la…per exemple, al parlament europeu.

Una nosa amb identitat.

I sabeu perquè tot això? Doncs perquè la llengua dóna identitat a la nació catalana, ens recorda la nostra història, la nostra singularitat, la nostra idiosincràsia, el nostre caràcter. El fet català no és suportat pel nacionalisme “messetari” espanyol que poc o res no entén de diversitat, pluralitat, riquesa cultural, respecte al veí més petit… I per postres encara ens  hem de sentir, els que defensem un Nacionalisme català, que la nostra és una opció  recalcitrant, separatista, xenòfoba, etc. etc. etc. Per tant sentir-se català, és fer nosa. Pensar en català, és fer nosa. Viure en català, és fer nosa. Aleshores fem-ho i diguem-ho més senzill, personifiquem Catalunya: Catalunya és la nosa.

Una nosa integradora.

Només cal repassar la història recent de Catalunya per adonar-se que som un poble d’acollida, que en totes les onades immigratòries que s’han produït a Catalunya hi ha hagut majoritàriament un sentiment d’acolliment, de desitjar la integració dels nouvinguts (sí, ja sé, hi ha sempre excepcions, però són poques i confirmen la regla) Des dels anys 50, parlo naturalment del segle passat, he constatat (fruit de la meva pròpia observació) aquest fenomen en pobles rurals petits, en ciutats mitjanes i tot i la dificultat, i la típica creació de guetos, també en les grans ciutats, més lentament i per barris, però també.

Una nosa independent.

Només ens caldria una petita condició per ser els reis de la nosa. Ser independents. No és fàcil tocar els nassos a aquell que et té sotmès i lligat. El dia que els catalans ens posem d’acord en voler tots alhora decidir per nosaltres mateixos el nostre destí, agafar el timó de la nostra pròpia nau, se els amos de la nostra casa…Curiosament aleshores segurament,  tot i que faríem una nosa infinita, insuportable, no ens caldria fer-ne per tal de subsistir i paulatinament ens aniríem desempallegant del tediós, avorrit, fatigós i enutjant negoci de la nosa. Dit d’una manera més didàctica: com a empresa hauríem aturat “sine dia” la producció de nosa i hauríem aconseguit la venta total dels nostres estocs de nosa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!