Angelpas

Ens vam descalçar i vam passejar, just a tocar d’aigua, amunt i avall per la sorra. L’aigua era tebiona i la sorra trepitjada ens feia massatge a les plantes dels peus…

Va ser el 17 d’agost, la mateixa tarda que vam arribar a San Sebastian. Pur turisme. Fèiem temps per veure els castells de focs artificials de la Semana Grande. Vam pensar que seria agradable mullar-nos els peus tot passejant per la riba del mar. Quan ja eren tres quarts de deu, el cel encara no s’havia fet negre i mostrava rere els núvols mascarats un blau intens i diàfan. Aleshores s’encengueren els llums dels fanals que acompanyaren aquells que ja estaven encesos en els edificis dels voltants. Tot plegat, la combinació d’aquestes fonts de llum heterogènies m’engresca quasi sempre a “clicar” l’obturador. No m’hi puc resistir. També la Maria em va fer unes fotos i jo a ella.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!