Angelpas

badar,guixar,clicar...

6 de setembre de 2010
0 comentaris

Àlbum d?estiu, Vilanova de Bellpuig (8) FOTOGRAFIA ESCOLAR. 1935

Hi surt la mare amb dues trenes, a la primera fila, asseguda. Du un vestit clar de floretes i coll fosc. La màniga esquerra arremangada confirma que la fotografia la va sorprendre jugant. Du llacets al cap de les trenes, un braçalet i sandàlies tancades amb mitjons blancs.

Darrere les nenes hi ha una paret de tàpia en la qual es poden distingir clarament els forats que deixaven els bastons que subjectaven els taulons laterals de les caixes encofradores del tapiat. A quin edifici pertany aquesta paret? Era un dia de festa? Era una sortida escolar ni que fos a passejar pel terme? Com és que no hi ha cap persona adulta fotografiada? Que es veuria si la càmera per art de màgia es pogués desplaçar cap a la dreta o esquerra, dalt o baix? Com és el timbre de la veu d’aquestes nenes? Quines s’avenien i quines no?

He fet una llista amb els noms i el mot de sa casa de cadascuna de les cinquanta-una nenes. La mare me’ls ha dictat de memòria i després hem intentat esbrinar de cadascuna els cognoms. Per exemple la mare és la Tresina de ca la Besoneta (Teresa Sauch Segura) i la seva millor amiga a la seva esquerra és l’Àgueda de cal Xai (Àgueda Penella Rulló).

La mare sempre explica que la fotografia està tan deteriorada perquè sempre ens deixava la capsa de les fotos quan ens posàvem malalts els tres germans. Tots els solcs que mostra venen de la passió amb que apilàvem les fotos, les doblegàvem per fer-les saltar o les encavalcàvem per fer-ne castells que després tombàvem a cops de mà.

Afegeixo unes paraules que li vaig dir ( en to mig serós mig jocós) en la festa del seu vuitantè aniversari:

EP, QUE LA MARE EN FA VUITANTA!

 

M’han encarregat que digui unes paraules perquè demà, un 26 d’octubre com demà, de l’any 1929, va venir al món la Teresina de ca la Besoneta, que després seria la Teresina de ca l’Àngel per aquest dret natural que hi ha als pobles quan algú va a viure a una altra casa: perd un títol i en guanya un altre! És així i de moment ningú ha dit de canviar-ho.

 

Bé. Seguim. Centrem-nos que sempre m’enrotllo massa i em desvia del camí principal….Ara, passat lo temps, aquesta dona és tot un personatge aquí al poble!  Aleshores, quan va venir al món, només era una pubilleta (és clar, acabava de néixer, no se li podia demanar més!) Pubilleta, com dic, i l’orgull d’una jove parella: lo Jaume i la Concepció.

 

Passa el temps (que de passar és de lo que en sap més el temps), i aquí ens teniu, havent-li de fer una festa perquè, renoi!, ja ens ha fet vuitanta anys….poca cosa, “casi” res! Ara ja és una pubillassa que com he dit ja la coneix tothom al poble…i part de l’estranger! Perquè, a veure, (“veiam” com ens agrada dir a les guineus de profit) em pot dir algú qui no coneix la Teresina de ca l’Àngel? Si fins i tot ha sortit al l’Estella, o a La Brossa a l’Ull, o la Punxa Clavada al dit, o …com dallonses se digui aquella revista que alguns desvagats d’aquí, del poble, quatre galifardeus, van fer córrer per Internet. Al Som-hi, no diguem! I els de la Manyana i el Segre perquè tenen massa feina i es perden lo millor…que si passessin un dia per aquí al poble a preguntar, de seguida ho sabrien qui és aquesta Teresina de ca l’Àngel, que a nosaltres si que no cal que mos ho expliqui ningú qui és! Que bé prou que ho sabem, conxo! I és que, és clar, ella mai no ha tingut un no per ningú. “Bueno”, sí, una vegada que va passar un gitano, li va dir que no, que de rellotges per vendre a casa no en teníem!

 

Sempre disposada a ajudar, com deia,  i de baralles i raons poques…Fora d’aquella vegada que es van estirar i estripar els vestits de jovenetes, entre cosidores, per aquella rivalitat juvenil que tants cops passa i que tants cops perdonem…Però, a l’hora de la veritat, sempre ajudant, com dic. Que s’havia de fer mandongo? Aquí em teniu: barrejar, lligar, empebrar…lo que calgui! A l’hora de fer conserva? La primera, que no podia sofrir que es fes malbé aquell bé de Déu de tomates, o préssecs, o lo que fos…tot cap dins de la botella amb aquella canyeta fineta..cap dins! I a bullir, amb aquelles calderasses, negres com lo carbó, que ni els dimonis de l’infern les tenien tan grosses i tan negres! Que fins i tot, un any, les van venir a manllevar per fer els pastorets, una d’aquelles calderes…encara veig al Paquito emportant-se’n una embolicada amb una borrassa per no mascarar-se! Que venia Pasqua? Mones a carretades, havien de sortir de ca l’Àngel… que allò semblava una pastisseria! “Vinga” mones! Quantes masses amassades, quant sucre desfet, quantes clares batudes, quants viatges a cal Clarissó i a cal Xai! Només ho sap el que hi havia d’anar amb una paella a cada mà, això! I per Tots Sants, no diguem! Una fàbrica de panellets muntava aquesta dona! El pare a trencar ametlles per un tub! Ni un tren de cinquanta vagons no les podrien portar les ametlles que va trencar aquest home! I no en toquessis pas ni un bocinet, ni una punteta esberlada! Totes havien d’anar als panellets! Clar. En acabat, capses de panellets per aquí! Bosses de panellets per allà! Molts anys, panellets assegurats fins a Nadal. No parava de repartir els seus panellets! El que fes falta! Si calia anar a una casa a dar un cop de mà? Cames ajudeu-me que la Teresina ja bé! Fins i tot a Lurdes va anar, a fer d’infermera. Qui sap lo que va ajudar a les pobres monges que no se’n sabien avenir que fos tan i tan treballadora! “Escolteu, que és catalana i de Vilanova aquesta mossa”, els havíem de dir quan se’n feien creus de lo treballadora que era la Teresina! Cada any trucaven o enviaven una carta perquè hi tornés a Lurdes! Encara em sembla que truquen ara perquè hi vagi…

 

I en el cosir no diguem! Em sembla que aquesta dona va inventar l’agulla. Bé, l’agulla ja estava inventada, però el fil no; el fil si que el devia inventar ella! De puntades n’ha donat més que no pas estrelles hi ha al cel! (Pau, no facis aquesta cara…que no vull dir puntades de peu sinó d’agulla, ho entens, Pau, d’agulla!) Sempre ben mudats mos feia anar: Festa Major, Pasqua, aquells conjuntets de jaqueta i pantalon que ens feia portar al Jaume i a mi, i després al Xavier…L’enveja de lo Pla d’Urgell eren aquells vestidets! Per Nadal… igual! I en tot, en tot!

 

Si mos posem a pensar en la de vegades que ha fet tirar endavant la família…no acabaríem mai ni mai més d’explicar-ho! De ben petita repartint la llet a casa. A pagès lligant feixos i espantant pardals amb la tieta Cèlia. A jornal a cal Calvís i a cal Manolo…no sabien lo que llogaven! Com la primera complia! No com ara que tots los llogats són uns mantes! Llavontes los mantes no estaven de moda! Estaven desprestigiats, los mantes! Ara com més mantes i lladres més triomfen! I a la ceba o a la fruita per casa. Porteu caixes, feia, i galledes que ja són plenes! I galledes amb lo ganxo! No n’hi havia “proutes” al magatzem de La Millonària de Lleida de galledes, ganxos i caixes!

 

Com més voltes hi dono, més coses em surten per explicar!

Tot això i més em fa pensar un dia com avui…(com demà volia dir).

 

Aquesta xiqueta que té el número vuit al carnet (el cero no té cap importància, com si anés al darrera!) amb aquests anys ben complerts i generosos (sempre “acunsigant” al pare tot i que mai l’agafa!) és la nostra mare, dona del pare, l’àvia i padrina, cosidora, plegadora de garbes, dona de fer conserva, pastissera, infermera…i me’n deixo, segur, de titulacions! Me’n ric dels màsters que fan alguns al costat dels màsters de la vida que ha fet la mare!

 

I ara que més ens necessita, ”pos” no li podem fallar de cap manera! I és això lo que et volem dir en un dia com avui mare (i al pare també, que tot va al mateix cove!) que t’estimem i esperem no fallar-te com tu no ens has fallat mai a tota la família!

I que per molts anys ho puguem contar tots plegats!

 

L’Angelet de ca l’Àngel de la Minga.

25 d’octubre de 2009

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!