En el gran altar de Delfos, ciutat sagrada d’Apol·lo, un ésser humà agonitza. Té tubs a les venes, a l’estómac i a la bufeta de l’orina. Un ferida a les entranyes li va llevant la vida: gota a gota se’n va, s’esvaeix l’alè del ser. Els sacerdots esperen. Ausculten el malalt i esperen. Hi ha
Com interpreto el “carpe diem” Gaudiu dels moments únics que la vida us ofereix perquè cada instant, cada engruna de temps és irrepetible. Són falses les esperances de perpetuació d’aquests racons de temps enteses aquestes com una ànsia de peremnitat perquè no tenim la facultat d’agafar els retalls del temps i les persones que
Perquè cada instant, cada engruna temporal, és irrepetible són falses les esperances de perpetuació dels racons de temps (enteses aquestes com una ànsia de perennitat ) No tenim la facultat d’agafar els retalls del temps (ni les persones que hi fan morada) i retenir-los indefinidament. No existeix el museu de la conservació del
Un altre Nadal és possible, volia dir. Però ha arribat el dia marcat amb un dos i un cinc al calendari, i no ens ha deixat quasi ni pensar aquest vint-i-cinc de l’últim mes de l’any. I, tot i la crisi, comença la febre consumista. Una certa bogeria s’ha anat manifestant; una irrefrenable gana de participar
NO L’UTILITZOI ENCARA ÉS FORÇA NOUPER RECICLAR-LO…NO EM MOTIVA COM ABANSNI TAMPOC M’ENSARRONA…SERVIT PER AQUELL HOME GROSQUE DU UNA JUPA VERMELLA. TÉ UN PESSEBRE INCORPORATAMB PASTORS FREDOLICS,EL RIU, EL PONT I EL CAGANER.TAMBÉ UN TOC DE CAMPANES,EL CASTELL I LA NEU.LA MOLSA VA DE FRANCD’UN BOSC DEL MONTSENY. ELS REGALS BEN EMBOLICATSI UNES VOLVES DE NEUI
Mancat d’ales i cel moix en aquest jardí colgat de sement, distingeixo ta buidor.Tu m’ignores, majestuosa; amples el bes i la dolçor. (Em deleixo per acostar-me a tu.) Des de l’erm et guaito. Tinc el cos vençut. Àngel Pascual Sauch 11/VI/08 Aquest poema nasqué d’un exercici poètic que jo mateix em vaig
que em feu guanyar el cel en l’infern. Siguin respectats els noms de blancs i negres, cristians o musulmans. Vingui a nosaltres la pau. A l’ Irak, a Palestina i a Israel, a l’ Àfrica i a l’Afganistan. Dóna als amos de la Terra ànsies de bé, ànsies d’amistat i generositat.
He entrar a la Llar del Llibre de Sabadell. En la prestatgeria de poesia catalana hi he trobat (tot vermell de tapes, bufó ell!) un llibre de Joan Brossa : “El Saltamartí” Tot i que cercava poesia de’n Palau m’he conformat amb poesia de piset. Aquest llibre té els fulls enganxats. Amb un
Acabo de llegir LES VILETES PROVINCIANES (Un sol poema de Miquel Bauçà) i se m’ha escapat “Òstia quin tros de poeta…” Perquè automàticament he vist el meu poble de petit les tardes de diumenge anant al cinema i la mitja part menjant la coca de Cal Rana i el vellut suat dels pagesos i
HI HA CANTONADES NO EXCLOENTS I POTS TOMBAR-LES SENSE TRENCAR FILS. POTS SEGUIR RUTES MONÒTONES POTS AVORRIR-TE. (PROBABLEMENT…) POTS PENSAR QUE HI HA COSES A FER COM ES ARA NETEJAR… NETEJAR PLATS, CORTINES, VELLES HABITACIONS DESENDREÇADES. TOCO EL CLARINET. PLOU UNA MICA. MÉS TARD SURT EL SOL. ÉS LA LLUM DEL SOL, NO
“No tenim remei! som humans”. Paraules que sentia dir al meu padrí quan les coses no rutllaven prou bé. I si algú volia fer més del que li pertocava, o bé allargava més el braç que la màniga, o plantava faves fora de temporada, deia també: “No li tocarà més remei que abaixar la cresta”
Fa 56 anys que vaig nèixer a Catalunya. Al principi vivia com un humà normal: dins de la seva pròpia cultura. La festa i el treball eren en català. Ara ja fa 35 anys que em sento estranger a Catalunya. A Barberà del Vallès no hi ha cap indici per enlloc, cap identitat catalana. El
Sabeu que hi ha lladres aviats, jutges injustos a qui mai ningú jutjarà, estafadors invisibles als radars d’hisenda i que, tots ells, a més a més de riure’s a la cara del mort i del qui el vetlla, resen una oració que els santifica poc més o menys? A que la trobeu massa llarga aquesta pregunta…És tan llarga
Ja que avui és dia de protestes, trec del calaix un poema per mostrar el meu desacord amb un abús evident. No trobeu que ja cansa tanta futbolitis i tan precandidat-candidat que es treurien els ulls per arribar a la presidència? GOL Una breu paraula una llarga dèria bogeria desfermada brutal i primària d’homo