Angelpas
badar,guixar,clicar...
Fa 35 anys que visc de prop la teva festa; vull dir concretament la que celebrem al col·legi dels Franciscans de Sabadell. Els mateixos 35 anys que fa que hi sóc com a professor…
Un ja llunyà 4 d’octubre de 1976 acabava d’arribar al col·legi i em van dir: “Mira, aquí cada any es fa una festa grossa…però grossa de debò…” A bodes em convides vaig pensar jo guaitant al frare franciscà p. Navarro que observava la meva reacció des del darrera d’aquelles ulleres de cul de got… . “Ja m’estan bé les festes i si són per a la mainada encara millor” vaig pensar jo. Lo content que et deus posar des d’allà dalt en veure tants vailets que gaudeixen de valent en la teva diada any rere any! El p. Navarro ja no hi és. Altres han vingut a l’escola, frares o no. Però tots seguim puntualment celebrant la teva festa. I sempre recordo la primera. Amb aquell pati de terra encara, amb les cares empolsinades de la canalla després de perseguir les anelles amb bicicleta o aquell globus impossible o d’esterrecar aquella olla plena de llaminadures…No tinc a la memòria ni una sola jornada de les 35 que duc al sarró on la joia, la il·lusió, la felicitat pel dia més important de la nostra comunitat educativa, no recordo ni un sol quatre d’octubre dic, en que aquestes manifestacions hagin mancat. També cal entendre, és cert, que els franciscans s’hi bolquen any rere any en fer-te quedar bé!. Els germà franciscà Carlos l’ànima de la festa amb les seves sorpreses a l’hora de l’arribada del “Quico”, la teva mascota, la representació de l’esperit de la diada sense la qual els nens no entendrien la celebració de tan acostumats com estan a la seva presència. El germà franciscà Manuel el nostre director que sempre té la responsabilitat de fer viure el sentit del teu missatge just abans del moment d’enlairar el “Quico” cap dalt al cel. El germà franciscà Ramon que ens transmet amb el do de l’oratòria algun tema instructiu en el convit que la comunitat franciscana sempre ofereix als professors. El germà franciscà J. M. Valls que ens il·lumina a tots amb la seva veterania impagable. El germà franciscà Josep que sempre té una rialla per a tothom i un millor consell… sense oblidar els professors, l’associació de pares, els alumnes (especialment els de quart curs que tan ajuden en el gran joc del matí) tots hi posen un granet de sorra per tal de que el teu dia sigui ple!
Ja tinc la càmera de filmar preparada amb dues bateries ben carregades…. Sembla que potser plourà però tan se val. El “cross” que sempre inicia la festa ja està a punt. Després el gran joc per equips al pati. A l’acabar el matí l’arribada del “Quico” … una festa amb totes les lletres.
Que tots la puguem viure al teu costat, amb el teu lema “Pau i bé” i amb l’esperit del teu “Càntic a les criatures” que és l’obra més moderna possible sobre ecologia…
Gràcies germà gran i guia’ns des del cel estant…
Visca Sant Francesc!
Àngel Pascual Sauch
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En guardo molts bons records d’aquesta festa al llarg dels 5 cursos que vaig estar als fransciscans com a profe: la il·lussió en la seva preparació, l’any que vam fer el primer cross que veig que encara es manté, els dinars, els jocs, els tallers (recordo un any que vam fer un taller de cinema en Super-8), el primer any que vam gravar la festa en vídeo amb aquelles càmeres Beta que semblaven tota una modernitat ….
És cert. El cross encara el prepara en Josep Molins junt amb en Jesús Valverde i en Carles Belmonte. Ahir vam haver d’anar al Parc Vallès ja que ens treuen el carrer del devant del col·legi i ens amplien la plaça. Amb les obres no podíem fer el clàssic recorregut al voltant del cole…Ahir disposàvem d’un entorn perfecte, però: bona terra per córrer, gespa per recuperar, un circuit ben assenyalat, el megàfon i la pistola del Molins…Lo de les càmeres Beta no ho recordava. Quins temps!