Tot fent camí, entre Borges Blanques i Arbeca, vaig aturar el cotxe i a peu mateix de carretera vaig poder gaudir d’aquest espectacle. El terra ben tou torna el pas feixuc. Les rames emblanquinades atreuen força l’atenció de l’Asha. La silueta de les corol·les destaca sobre el blau-cel. Recordo aleshores el senyor Martí de Tàrrega,
Al matí del 28N anant a comprar pa vaig topar-me amb aquesta imatge. Al carrer doctor Moragues de Barberà del Vallès, damunt un cartell electoral del PSC, algú havia pintat un cercle vermell al mig de l’apèndix nassal del president i amb el mateix tint havia tapat unes lletres a sota per capgirar el seu missatge. Vaig tornar a
Ens vam descalçar i vam passejar, just a tocar d’aigua, amunt i avall per la sorra. L’aigua era tebiona i la sorra trepitjada ens feia massatge a les plantes dels peus… Va ser el 17 d’agost, la mateixa tarda que vam arribar a San Sebastian. Pur turisme. Fèiem temps per veure els castells de focs
Des de la terrasseta dels darreres de ca la Bessoneta estava fotografiant el nord de Vilanova. Un cop em vaig girar i tenia aquesta imatge davant meu. La finestra era el rectangle de projecció d’un film quasi immòbil… Els colors que hi veia em van empènyer a prémer el botó que fa clic. A part
Asha Pascual Ribes, amb posat seriós durant la sessió fotogràfica de son pare.L’Arnau està darrere la càmera. Abans de començar ha buscat combinar els colors. Per exemple la similitud tonal dels grocs i ocres de la roba, de la bicicleta i de les tiges dels cereals segats en el rostoll. S’ha estirat al terra cercant
Hem anat amb el pare a dur a reparar una roda rebentada. Prop de “Lluís Moto” hi havia aquesta vista. Una porta de pas enreixada. Darrere la tanca un solar que probablement està destinant a la construcció d’algun edifici. El pare recull moltes andròmines que troba pels darreres, prop dels contenidors d’escombreries. Mobles abandonats,
Actualment aquest lloc no és un centre religiós sinó una escola d’art. Quan decideixes fer una foto és perquè hi ha algun element, motiu, alguna forma de llum o situació que et reclama l’atenció. En aquest cas l’element que em va empènyer a prendre aquesta imatge va ser la catifa de fulles ocre-taronja que cobria
Vanitat del fotògraf. Recerca dels matisos del “jo”. Investigar-se un mateix. Autoretrat fet amb l’opció d’obturació a intervals de la D700. D’una llarga sèrie que vaig fer al rebedor del pis a Barberà, només vaig conservar aquells en que no feia ganyotes o bé el nas no es veia massa gros i deforme o aquells
Com les aus de passempre hi fem cap.Lloc de repòs,balneari gratuït.
El Sol vol rivalitzar amb la Lluna. Llum calenta i llum freda. Per escollir… o no.(Vilanova de Bellpuig, Pla d’Urgell)
Encarant la càmera cap al sud-est amb el sol a l’esquena, per la dreta, el paisatge daurat es torna irresistible.(Les Planes. Vilanova de Bellpuig, Pla d’Urgell) El paisatge està absolutament modificat per l’acció de l’home, per tant és difícil de dir quina era la vegetació espontània. Abans dominava una vegetació de mates baixes i pastures seques, lloc
El panís (blat de moro) madura lentament assaonat per l’aigua del canal. (Les Planes. Vilanova de Bellpuig, Pla d’Urgell) El clima és mediterrani amb tendència continental de terra baixa. Els hiverns són freds i llargs, i els estius són calorosos i de curta durada. L’altitud baixa i la distància del mar fa que els estius siguin
Calma i pau absolutes en un capvespre d’agost pels camins solitaris de les Planes.(Vilanova de Bellpuig, Pla d’Urgell) La comarca del Pla d’Urgell té una superfície global de 304’49 quilòmetres quadrats, i resta situat al sector del ponent de Catalunya, en el centre, dins l’anomenada Depressió Central Catalana (dins de la depressió de l’Ebre). Es