Hi ha matins que em llevo d’hora per fotografiar les sortides de sol. Entre la boirina tan típica del Pla d’Ugell destaquen les ombres de les velles nogueres, d’algun que altre xop que fa guàrdia per les ribes i també la encara tremolosa i fosca silueta del soberbi campanar de Bellpuig. Dalt, amagant-se i jugant entre els llençols dels
Dit d’una altra manera: una forma de subsistència catalana és procurar fer nosa. Afegim encara: ens convé ser aliats de la nosa, de la molèstia. Allò de la brossa a l’ull, sabeu? Es tracta de veure en quins assumptes i en quines qüestions podem arribar a ser més “aufendosos” com diem al Pla d’Urgell. Si
Fa 35 anys que visc de prop la teva festa; vull dir concretament la que celebrem al col·legi dels Franciscans de Sabadell. Els mateixos 35 anys que fa que hi sóc com a professor… Un ja llunyà 4 d’octubre de 1976 acabava d’arribar al col·legi i em van dir: “Mira, aquí cada any es fa una festa
Hi surt la mare amb dues trenes, a la primera fila, asseguda. Du un vestit clar de floretes i coll fosc. La màniga esquerra arremangada confirma que la fotografia la va sorprendre jugant. Du llacets al cap de les trenes, un braçalet i sandàlies tancades amb mitjons blancs. Darrere les nenes hi ha una paret
Proposo una nova bandera espanyola. No m’hi he hagut d’esforçar gaire per pensar-me-la i trobo estrany que ningú que se senti espanyol i amb quatre dits de front hagi fet crítica negativa de tanta agressivitat, mala educació i incultura encabides en tres mots desafortunats.. Mundial de futbol. Ocupació abusiva als mitjans de comunicació amb la
Les obertures del sòl on es planten arbres són els porus per on la terra respira. Badant, badant, de vegades faig cap al peu d’un arbre. Al voltant del seu tronc hi ha un espai de terra oberta (sé que això té un nom però ara no me’n recordo) Aleshores em poso a dibuixar-lo o
Salut. Em dic Àngel. Fa més de mig segle que vàig nèixer. Sóc català. Us mostro una col·lecció de posats de la meva cara. Per anar-nos coneixent.(arxiu)