Angelpas

He entrar a la Llar del Llibre de Sabadell.

En la prestatgeria de poesia catalana

hi he trobat (tot vermell de tapes, bufó ell!)

un llibre de Joan Brossa : “El Saltamartí”

Tot i que cercava poesia de’n Palau

m’he conformat amb poesia de piset.

Aquest llibre

té els fulls enganxats.

Amb un “cutter” els he anat tallant.

Poc a poc, sense cap pressa,

els mots de’n Joan s’han deslliurat.

És una edició de Proa, de mil nou-cents vuitanta sis

en la col·lecció els llibres de l’Óssa menor.

Tapa de cartró i solapa girada endins.

Pesa uns 250 grams.

Salut, vell amic…(he pensat)

Movent el llibre obert en balanceig

les lletres corrien com formigues

i sacsejant-lo fort he sentit uns esgarrips.

Però no he avisat a ningú d’aquest fenòmen.

No fos cas que declaressin el llibre un bé nacional

i me l’incautessin.

Aleshores també he baixat de la creu,

del suplici torturador

d’aquella monotonia horitzontal,

la Maria Mercè Marçal i en Miquel Bauçà.

M’ha semblat que m´ho agraïen d’una forma velada…

I per fi,

una reedició dels poemes de l’alquimista d’en Palau.

I torno cap a casa.

M’adono que també hauré de passar pel fil del “cutter”

la Maria Mercè Marçal…

En Bauçà no…

serà ell qui em passarà pel fil a mi.

Àngel Pascual Sauch

Barberà del Vallès,

8 de juny de 2008.

.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!