Angelpas

Des de la terrasseta dels darreres de ca la Bessoneta estava fotografiant el nord de Vilanova. Un cop em vaig girar i tenia aquesta imatge davant meu. La finestra era el rectangle de projecció d’un film quasi immòbil…

Els colors que hi veia em van empènyer a prémer el botó que fa clic. A part del blau cel, insuls, i del blanc passat de la façana, plans i sense interès,  hi ha el rojos anglesos brillants i variats en el matís  de les totxanes o maons; els soferts terres torrats i sienes de les teules, els quals solen anar acompanyats dels líquens que s’hi adhereixen i que sumen el seu to al conjunt; el marc càlid de la fusta de pi vernissada que tanca la imatge d’un cel amb núvols de cotó fluix; i també el sobre marc gris obra del paleta que va tapar amb ciment les esquerdes i forats que quedaven entre la finestra i la paret. També m’agrada, a banda el cromatisme, els traços en silueta de xemeneies, antena, teules i parets o bé la geometria combinada de rectangle façana-finestra i l’ornament de la canalera i l’escaire de ferro que serveix per penjar-hi la corriola.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!