Angelpas
badar,guixar,clicar...
Acabo de llegir
LES VILETES PROVINCIANES
(Un sol poema
de Miquel Bauçà)
i se m’ha escapat
“Òstia quin tros de poeta…”
Perquè automàticament he vist
el meu poble
de petit
les tardes de diumenge anant al cinema
i la mitja part
menjant la coca de Cal Rana
i el vellut suat dels pagesos
i la pols de l’Anjua
i la lletera de la Tapiadora rodant en bicicleta.
i la pluja tancant-nos a la torra
esperant amb lo padrí per poder acabar
d’aclarir panís.
I més. Com ara el Sinentet assegut
al portal de casa seva.
O bé els tricornis al futbol.
I encara el Cara al Sol
a l’escola.
M’ha regalat aquest poetàs
una visió tan esplendorosa,
tan concisa (si penso en el poble de Martí i Pol)
sense esclavituts de mots innecessaris
tan reblant el clau,
una visió tan nua i encertada
del meu propi poble
que “Ostia” se m’ha escapat.
Àngel Pascual Sauch
Barberà del Vallès,
8 de juny de 2008
LES VILETES PROVINCIANES
La lluentor, l’esgotament,
els rellotges de les viles provincianes,
els rellotges dels ajuntaments i de les rectories,
els bojos i els rics consagrats,
les festes, els sants i els cohets,
les paperines, els cacahuets,
les marxes, i els himnes nacionals.
Miquel Bauçà
UNA BELLA HISTÒRIA (1962)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!