La Creueta

Fotografia: Francisco Giner de los Ríos

I no recorde gaire bé si va ser eixe any o en alguna ponència d’uns encontres posteriors quan el professor Pérez Gállego va deixar caure que en l’obra de Shakespeare ningú no feia un brot; això sí, tots parlaven molt bé. No he oblidat eixe detall.

Per Bartolomé Sanz

En aquell pla d’estudis calia fer quatre cursets monogràfics de lliure elecció mentre cursaves primer i segon d’especialitat: dos cada curs. En primer, jo vaig escollir “Comienzos de la Psicología Española” impartit pel Dr. Heliodoro Carpintero Capell (1939), amb qui vaig fer un treball sobre Francisco Giner de los Ríos (1839-1915) en els seus escrits sobre l’educació. De Giner de los Ríos vaig aprendre que seia entre els seus alumnes i treballava amb ells d’una forma familiar i que no examinava mai; tampoc no volia que els alumnes foren elements passius que escoltaren una lliçó i la repetiren de memòria. El seu projecte pedagògic, la Institución Libre de Enseñanza, va influir en l’educació espanyola en tots els nivells; va introduir matèries noves com ara gimnàstica, dibuix, cant, exercicis manuals, excursions, etc., que completaven la formació de les persones. I també més matèries alienes fins aleshores a la pedagogia oficial com literatura, art, antropologia, geologia, tecnologia i ciències socials.

Giner de los Ríos va desconfiar dels organismes oficials existents que configuraven la vida nacional d’aquell últim quart del segle XIX: monarquia, Església, govern, corts, exèrcit, magistratures, universitats, etc. Ja es poden imaginar vostés que totes les seues innovacions van patir la persecució del règim franquista, particularment els mestres i professors republicans seguidors de la seua filosofia foren víctimes de la coneguda depuració del magisteri espanyol.

L’altre curset es titulava “Historia de los apellidos españoles” i l’impartia don Jorge Pérez Durá. D’eixe curset no féiem cap treball, féiem examen escrit. Era l’excepció a la regla.

Continue sense recordar haver fet res en religió ni en formació política, però alguna cosa devia fer perquè, per exemple, en el meu expedient figura un “sobresaliente” en la segona matèria. Quant a l’educació física, per tal de no examinar-me d’eixa assignatura i alhora fer (poc) exercici físic, em vaig traure un abonament de seixanta banys en la Federació Valenciana de Natació i Piscina València (prop de l’Albereda) per a tot el curs. El mostraves al professor i te’l convalidava per un aprovat.

A finals de gener de 1974, Sanchis Guarner va començar a fer debades un curset extracurricular de valencià (això no era habitual) i a vegades se’l notava molest i afectat pels canvis ocorreguts a partir de gener. Cal recordar que eixe gener havien començat el curs els de primer de comuns amb aquella innovació, de curt recorregut, del ministre conegut com “Julito el Breve”. Recorde que l’aparició dels alumnes de primer, amb el pas canviat, quan la resta ja feia un trimestre que anàvem a classe, dificultava la cerca d’aules lliures: no era estrany arribar a vegades a l’aula assignada i trobar-la ocupada.

També a finals de gener va tindre lloc la tercera edició dels Encuentros Shakespeare, organitzats pel professor Manuel Conejero: les classes es van suspendre i durant uns dies vam escoltar ponències impartides per experts, i vam veure films al Col·legi Major Oxford Centre & CEM (carrer de les Arts Gràfiques): Macbeth, Romeo y Julieta, Campanadas a medianoche. Les versions de Hamlet del rus Grigori Kozintsev o del britànic Laurence Olivier em van impactar tremendament. Des d’un primer moment em va cridar l’atenció la figura del Dr. Pérez Gállego (Universitat de Saragossa). La seua ponència eixe any es titulava “Organización de los acontecimientos en Shakespeare”. I no recorde gaire bé si va ser eixe any o en alguna ponència d’uns encontres posteriors quan el professor Pérez Gállego va deixar caure que en l’obra de Shakespeare ningú no feia un brot; això sí, tots parlaven molt bé. No he oblidat eixe detall.