La Creueta

Això sí, prepareu-vos el diccionari, perquè pot ser que ignoreu algunes de les expressions poc corrents que acostuma a usar.

Per Ximo Urenya

Els articles que Núria Cadenes que m’agrada seguir a Vilaweb no deixen indiferent ningú, i sabreu quina n’és la causa si és que arribeu a llegir algun dels seus llibres o articles. Us els recomane.

Això sí, prepareu-vos el diccionari, perquè pot ser que ignoreu algunes de les expressions poc corrents que acostuma a usar. No em fa gens de vergonya d’acceptar que sóc un habitual consultor de diccionaris, i també tinc costum de comparar unes definicions d’uns amb les corresponents d’uns altres. Sovint em diverteixen aquestes comparacions. Per exemple, buscat a la Viquipèdia el nom i cognom de Núria Cadenes, comprove que tenia pare i mare, però en trobar què posen uns altres autors a la Wiquipedia, resulta que, potser, fóra Núria filla de mare soltera.

Hui em calia cercar en diferents diccionaris alguns mots usats en les ironies de Núria Cadenes:

– Pristina. Buscat a l’enciclopèdia l’adjectiu ‘pristina’, trobe que també és el nom de la capital de Kosovo, estat independent de Sèrbia que l’estat espanyol no reconeix (encara). Com a adjectiu, diu el diccionario que significa: ‘Que mantiene sin cambio alguno su naturaleza original’. Ara entenc què volia dir Núria Cadenes quan escriu irònicament: “… així funciona la segona restauració borbònica espanyola (la que va designar el dictador Franco), aquesta prístina democràcia que ha estat i continua essent exemple a tot l’univers.”

– Encaterinaments. Buscat al Diccionari, ‘encaterinar-se’ vol dir: ‘Agafar sobtadament un desig o una tossuderia sense una
motivació seriosa’. Ara s’entén millor el que ironitza Núria: “…es dedicava (Narcís Serra) no tan sols a tapar els “encaterinaments” de qui tenien al tron del regne, sinó que…”.

– Ínclit. Consultat al diccionario, l’adjectiu ‘ínclit’ vol dir ‘ilustre y conocido’. Però vull pensar que Núria fa ús també de la ironia quan qualifica el personatge franquista en el text: “… s’havia d’ajudar a apuntalar totalment la figura del rei. Tan tranquil ho explica l’ínclit Narcís Serra i no passa res.”

– Borbonalla, borbonegi. No calia buscar en cap diccionari que tots dos mots es refereixen als borbons, però el sufix de cadascun calia aclarir-lo. El primer, ‘-alla’ és un pejoratiu i el segon, ‘-egi’ o ‘-ejar’ és un freqüentatiu. Així ja sabem què diu i ironitza Núria de l’emèrit: “… arribats a aquest punt nosaltres hauríem de celebrar-ho, que la borbonalla sempre borbonegi”.