No havia caminat tant com per justificar el mal que sentia damunt els dos peus ni en cap moment del matí havia notat cap molèstia produïda per les sabates que presagiés aquell dolor tan intens com estrany. En les darreres passes -una cinquantena- que li faltaven per arribar a casa, el dolor augmentà fins a
Avui fa 134 anys que morí Rosalía de Castro, una autora que coneguérem molt de resquitllada quan fèiem el batxillerat i que ignor si ara mateix apareix en els llibres de text. De fet, seguim vivint d’esquena als autors en gallec i en basc, d’abans i d’ara, prova evident que vivim en un Estat que
“Mai serem lliures de veure el sol si anam ulls clucs”, deia –diu- el savi Joan Mascaró, que seguim sense escoltar ni valorar com es mereix. Mascaró, l’abril de 1964, participà en una entrevista que la BBC feia a dos membres dels Beatles, George Harrisson i John Lennon. El presentador demanà impertinentment als músics quina
Cada instant és bo per injectar versos a la sang que sempre espera un reactiu. Per això, la calorada que senyoreja no impedeix d’entrar a la “Terra llarga” de Pau Vadell i Vallbona, editat per LaBreu l’abril passat. “Em camines en l’escriptura” i seguim les camades que retallen l’illa amb la punta del llapis a
Llegesc d’una tibada i en primera lectura «Ho tornarem a fer», de Jordi Cuixart, el dia després de la constitució de la Diputació de Barcelona, que presidirà Núria Marín, del PSC, gràcies a un acord amb JxCat que ha deixat amb la més gran consternació bona part de l’independentisme principatí. I en acabat aquesta lectura
El meu mentor jove, vint mesos curulls de sensibilitat i saviesa, amb molta freqüència em demana les orelleres que preserven del soroll dels martells hidràulics i altres ginys que desafien la barrera del so, s’asseu a la butaca que se m’ha destinat, acluca els ulls, s’aïlla del món, compassa la respiració com si fos un
Durant molt de temps em vaig colgar dejorn. De vegades, encara no havia apagat l’espelma, quan ja els meus ulls es tancaven tan aviat, que ni tenia temps de dir-me: “M’adorm”. Així comença “A la recerca del temps perdut”, la tan anomenada catedral del temps bastida per Marcel Proust en traducció de Jaume Vidal Alcover.
La pell deleja s’exciten els alens s’obren els traus els mugrons s’amotinen el crit reclama seda. Pels descosits s’escampen tots els somnis regalimant per les cuixes rebels pels colzes de la veu. La lluna crida els llavis que defugen el tacte tebi dels cossos constel·lats de nits tumultuoses.
Ara que llampega i cau aigua enterrada mentre el termòmetre marca els 29 graus, record que temps era temps (fa una eternitat, com qui diu) treien els cans de les cases perquè es creia que aquests animalons cridaven els llamps i queien allà on es trobaven. I me mir el ca adoptat de casa, en
La tardor de 1889, l’escriptor i dibuixant perpinyanès Gaston Vuillier va fer un viatge per les Balears amb la intenció de fer un article per a la revista de viatges “Le Tour du monde”, pionera de les revistes viatgeres, que s’edità a París des del 1860 fins al 1914. Tanmateix, amb el material que en
Fins fa poc més d’una hora no havia sentit a parlar mai d’Emily Ratajkowski, una model publicitària i actriu nascuda a Londres no fa molt. Els seus pares són nord-americans i va ser educada a Califòrnia on començà a desfilar i a interpretar. Desconec absolutament si ho fa amb solvència. No he vist cap sèrie
El passat denou de gener va fer 100 anys del naixement de Joan Brossa i avui en fa 21 que Maria-Mercè Marçal decidí anar-se’n. I tanmateix un i altra segueixen dient per molt que no els escoltem ni el sentim com ens caldria per mirar de sortir de l’ensopiment sensitiu que domina ara mateix les
Un escar vell i cansat esguarda la mar, que li somriu. Les dunes dormen mentre el temps medita. S’encalcen els colors i el gust de sal pren les boques que secretegen amb les ones. La salina no s’immola: tracta de tu el sol perquè li apregoni el blanc i els vidres saborosos. Algú volta per
Ahir, acabades de tocar les set del matí i a Can Gazà, el coc en cap gazanenc, Jaume Santandreu, i jo comentàvem l’espectacle d’aquests dies, perfectament estalviable si no s’hagués abandonat en cap moment el seny i la formalitat exigible a qualsevol formació, de la coalició “MÉS per Mallorca”, un projecte polític plural, ampli, originalment
El passat 22 de febrer va fer 80 anys que morí a Cotlliure Antonio Machado, amb la nota “Estos días azules y este sol de la infancia” en una butxaca del seu abric, que tants comentaris i reflexions va provocà i encara provoca. Hi he tornat a pensar avui horabaixa mentre rellegia el poema “Camí