Avui s’escau el tercer aniversari de les mobilitzacions de protesta social d’àmbit espanyol que -efímerament- es va batejar de manera maldestra com Spanish Revolution o, ras i curt, moviment del 15-M. La reivindicació d’una democràcia real sorgeix de la constatació de les deficiències congènites del règim constitucional que va emparar la transició de la dictadura del general
Daniel Vainstub, professor d’arqueològia de la Universitat Ben Gurion, el 15 d’abril de l’any passat publicava a Aurora Digital una interessant reflexió sobre l’èxit històric de l’estat hebreu que és encara vàlida tot i els trascendentals esdeveniments d’enguany: l’estancament de les negociacions de pau entre Israel i l’ANP o l’eclosió d’un racisme jueu denunciat per Amos Oz com a equiparable als
Aqueix vespre la junta d’Òmnium Cultural de Tarragona, dins del cicle “La Catalunya que ve”, ha programat la conferència de Miquel Sellarès i Perelló, “Seguretat i defensa nacional de Catalunya”, i han tingut l’amabilitat de convidar-me a fer-ne la presentació. Una seixantena de persones han assistit a la conferència que ha tingut lloc a la sala
L’estiu del 2005, conjuntament amb Josep Lluís Carod-Rovira, vam escriure aqueix article que posteriorment fou incorporat a l’obra col·lectiva, “L’idée républicaine en Europe: XVIII-XXI siècles. Histoire et pensée universelles”, de Paul Baquiast i Emmanuel Dupuy, (L’Harmattan, París, 2007). Es tracta d’una visió panoràmica de la història del republicanisme a escala europea dins la qual vam
Aqueix article fou publicat al número 44, de la sisena època, corresponent al maig del 1998, de la Revista del Centre de Lectura de Reus. Malgrat els setze anys transcorreguts, bona part del seu contingut encara em sembla vigent hores d’ara. “La gestió dels residus municipals es troba a la cruïlla d’una pluralitat de problemàtiques.
Les eleccions al Parlament Europeu del proper 25 de maig tenen tres dimensions: la nacional catalana (en un doble sentit, els canvis de la correlació de forces entre els partits parlamentaris autòctons i la projecció de la causa independentista a Europa), però també espanyola (la crisi del bipartidisme PP-PSOE) i continental (com reorganitzar la UE).
Abans d’ahir, Hèctor López Bofill va publicar al Punt/Avui aqueix article analitzant la reacció de la minoria espanyolista a Catalunya i quines haurien de ser les actituds dels independentistes en aqueixa fase d’intensificació del conflicte amb l’ordre estatal establert. Reprenent una idea reiteradament expressada per Heribert Barrera cal fer ingovernable l’Estat enlloc de col·laborar a
Avui s’ha conegut la decisió -gens innòcua- del jurat del Premi Catalunya d’atorgar-lo enguany al bisbe anglicà sud-africà Desmond Tutu, Premi Nobel de la Pau l’any 1984. Desmond Tutu (Klerksdorp, 1931) és -merescudament- un personatge guardonat universalment per la seva lluita pacífica contra el règim d’apartheid sud-africà, una causa noble que l’honora i que
Ahir Josep Andreu va denunciar, en roda de premsa convocada per ERC, que l’amplària de les vies del tram del corredor ferroviari del Mediterrani que s’estaven instal·lant entre Cambrils i Montbrió era la ibèrica, no pas l’europea. El Ministerio de Fomento ha dit avui que més endavant col·locaran un mecanisme per afegir-hi les d’amplada internacional. El conseller d’Obres
El sacerdot grec-ortodox Gabriel Nadaf encapçala el moviment pel reconeixement de la comunitat nacional aramea a Israel desvinculant-se de la catalogació com àrabs que fins ara els hi era d’aplicació. Aqueix gest minoritari, però significatiu, dins la comunitat cristiana d’Israel respon al fet que a l’estat hebreu és l’únic de l’Orient Pròxim on els cristians
Gairebé al mateix temps que Gerry Adams era alliberat sense càrrecs després de quatre dies d’interrogatoris policials, el Tribunal Constitucional espanyol denegava la llibertat provisional per Arnaldo Otegi i els altres encausats que ja han complert tres quartes parts de la condemna. Els conflictes d’Irlanda i Euskal Herria no són comparables però tenen en comú
“Història del republicanisme a Catalunya”, Àngel Duarte, Pagès Editors i Eumo Editorial, Lleida i Vic, 2000. Aqueix llibre d’Àngel Duarte i Montserrat (Barcelona, 1957), catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Girona, va fer impacte al seu moment perquè actualitzava el republicanisme com a ideològia objecte d’atenció acadèmica després de llargs anys d’abandó en favor d’altres
Fa uns quants dies, sortint de treballar em vaig trobar a la plaça del Mercadal de Reus a Andreu Lascorz, president de l’ARCCI, el patriota benemèrit Jordi Huguet i el regidor del PSC Andreu Martín que eren amb un senyor ben-plantat i xerraire que em van presentar com Abraham Haim. L’home en qüestió es va
El Primer de Maig és una data escaient per reflexionar sobre el moviment sindical als Països Catalans. A la fi de la dictadura franquista, a més de la Solidaritat d’Obrers de Catalunya (SOC) inspirada en el model d’ELA al País Basc, sorgeix la iniciativa impulsada pel PSAN-Provisional anomenada Col·lectius Obrers en Lluita que al desembre