Avui s’ha conegut la decisió -gens innòcua- del jurat del
Premi Catalunya d’atorgar-lo enguany al bisbe anglicà sud-africà Desmond Tutu, Premi Nobel de la Pau l’any 1984.
Desmond Tutu (Klerksdorp, 1931) és -merescudament- un personatge guardonat universalment per la seva lluita pacífica contra el règim d’apartheid sud-africà, una causa noble que l’honora i que li ha donat una autoritat moral transnacional. Un reconeixement assumit pel món occidental com a reparació simbòlica del dany històric causat a la població autòctona pel colonialisme europeu. Els mèrits de Tutu també els reuneix el Dalai Lama però en el seu cas Occident no s’atreveix a enutjar l’hegemonia xinesa, com el mateix bisbe va poder comprovar quan l’any 2011 havent-lo convidat a visitar el seu país el règim post-apartheid va denegar l’entrada del líder espiritual dels tibetans.
El fet d’estar elevat a la categoria de referent ètic internacional no comporta el do de la infal·libilitat (reservat al Papa de Roma), però Desmond Tutu s’ha erigit en font de legitimació de l’antisionisme global pel seu suport explícit a la campanya mundial de Boicot, Desinversió i Sanció contra l’Estat d’Israel. Veieu sinó la seva contribució titulada “El sentido de la justícia exige que actuemos”, a l’obra col·lectiva “BDS por Palestina. El boicot a la ocupación y el apartheid israelíes”, coordinada per Luz Gómez i publicada el març d’enguany per l’editorial madrilenya Ediciones del Oriente y del Meditérraneo.
El seu decantament arbitrari i acrític a favor de la causa palestina, amb la conseqüent culpabilització sense matisos de l’estat hebreu, prescindeix dels principis bàsics per aproximar-se a un conflicte entre pobles: la universalitat dels criteris emprats, la proporcionalitat de les responsabilitats i la no discriminació d’alguna de les parts legítimament implicades.
La República francesa, per exemple,
penalitza les campanyes dels antisionistes del BDS, mentre que a Catalunya no solament s’empara als qui les promouen i es premia a qui, com Tutu, les avala. Tenir raó i legitimitat per criticar una causa injusta, com era l’apartheid dels blans contra els negres a Sudàfrica, no comporta que la tingui per equiparar aquell règim racista al sistema democràtic israelià, obviant condemnar els qui -com els aiatol·làs iranians- pretenen cometre un nou genocidi contra el poble jueu. A Desmond Tutu no li genera cap dubte moral compartir la condició de membre del comitè de savis de
l’Aliança de Civilitzacions (aquell engendre ideat per
Zapatero i Erdogan) amb l’ex-president iranià Jatamí. Els que l’han premiat, tampoc no ho tenen en compte.
Post Scriptum, 12 de maig del 2014.
Afegeixo l’apunt “Us presentem Monsenyor Desmond Tutu“, publicat el proppassat dia 9 al bloc Monjoies.
Post Scriptum, 6 de juny del 2016.
Caroline Hayek publica avui a L’Orient-Le Jour aqueix article titulat “Marwan Barghouti: un destin à la Mandela ?“, on es fa ressò de la campanya internacional per tal que li sigui atorgat el premi Nobel de la pau a aqueix terrorista palestí condemnat a cinc cadenes perpètues per Israel arran del seu paper dirigent a la segona intifada. Entre els promotors d’aqueixa impostura consistent a equiparar-lo a Nelson Mandela hi ha Desmond Tutu.