Fa uns quants dies, sortint de treballar em vaig trobar a la plaça del Mercadal de Reus a Andreu Lascorz, president de l’ARCCI, el patriota benemèrit Jordi Huguet i el regidor del PSC Andreu Martín que eren amb un senyor ben-plantat i xerraire que em van presentar com Abraham Haim.
L’home en qüestió es va identificar com a president de les comunitats sefardites de Jerusalem i era de gira per Catalunya fent conferències sobre la diàspora jueva. Li vaig preguntar per un veterà combatent de l’Irgun nascut a Jerusalem i descendent d’una família sefardita retornada a la pàtria jueva des dels Balcans abans de la Primera Guerra Mundial. Em va sobtar que no el conegués, però no vaig dir res, mentre el tal Haim feia broma sobre la consulta prevista pel 9-N.
Ara llegeixo que ha fet unes declaracions laudatòries del règim franquista i ha lliurat un obsequi com a mostra de reconeixement a la representant del PP a Catalunya agraint la decisió del govern presidit per Mariano Rajoy d’atorgar la ciutadania espanyola els jueus que acreditin ésser descendents dels expulsats pels reis catòlics el 1492. El senyor Haim segur que ignora el contingut de les jornades
“Perseguits i salvats” celebrades fa poc a Barcelona per estudiar el pas dels jueus perseguits pels nazis durant la Segona Guerra Mundial que va deixar constància de la col·laboració de Franco amb els genocides. A més, es va permetre dir alguna cosa relativa a la unitat d’Espanya. Sortosament la Comunitat Israelita de Barcelona ha emès un comunicat desmarcant-se de les paraules i el gest d’Abraham Haim.
No crec que l’actuació d’aqueix senyor respongui a cap mena de maniobra perversa ni tampoc crec que els seus representats -els pocs o molts sefardites de Jerusalem- estiguin al cas del conflicte de Catalunya amb l’ordre estatal espanyol que nega el dret d’autodeterminació al poble català. Simplement és un visitant ocasional que es guia pels seus interessos personals o per les nocions poc fonamentades sobre la realitat catalana i espanyola.
Sara Vilà, diputada d’ICV, per la seva part ha retornat de Gaza i sense conèixer la realitat d’Israel -i potser tampoc la d’aqueix territori controlat per Hamas- ha demanat que el Govern de la Generalitat talli tota mena de col·laboració amb l’estat hebreu. La senyora Vilà no ha vist el tracte que s’imposa a les dones àrabs a Gaza (on es permès el casament de les menors d’edat i
no és permesa la participació femenina a la marató organitzada per l’ONU). Tampoc no té opinió sobre els propòsits genocides dels islamistes contra el poble jueu, oposats a qualsevol mena d’acord de pau amb Israel, ni està assabentada que des de la franja es bombardeja indiscriminadament la població civil israeliana. Vilà, com Haim, opina des del
desconeixement dels interessos legítims de totes les parts implicades, i prescindeix a l’hora de jutjar dels criteris universalitat, proporcionalitat i no discriminació imprescindibles per resoldre els conflictes entre pobles.
Post Scriptum, 5 de maig del 2014.
El col·lectiu Hasbara’ts publicà el proppassat dia 2 un apunt al seu bloc titulat “La medalla de la vergonya” relatiu a la trajectòria personal d’Abraham Haim i on reprodueix els comunicats de les entitats jueves catalanes negant-li la seva representativitat. Per la seva part, el bloc “Israel a Catalunya”, publica avui aqueix apunt: “Abraham Haim, Franco i l’extermini nazi“.