ANOU: IMPOSSIBLE (Alberto Chicote, dixit)
Deixa un comentari El que no diu Alberto Chicote és que ell mateix reconegué que en arrossos i altres especialitats valencianes, mallorquines, etc, la Teresa, li donava cent-i-una voltes…com allò de fer “coquetes” igualment...i el bon home intenta fer una coqueta d’Alacant,-de les de nit de sant Joan- tota mullada que no hi havia per on agafar-la perquè se’n defeia.
Un contracte obligat en què et fiquen dins d’una ratera i si et rebotes i abandones has de pagar els 25 psicòlegs que és l’equip real del programa, mentre que el tal Chicote és tan sol un figurant vestit de “fallera madrilenya” amb models insofribles de Ruis de la Prada.
Llàstima que no tinguem unes televisions com cal i puguem tindre un espai de comunicació propi. La dependència política envaix territoris “estrangers” com el mateix Chicote reconegué.
La nostra cuina nacional res té que veure amb la nacional de Carbanchel Alto.
Allò bo del “chicot” és la síntesi que produeix en les cartes alleugerint-les i fent-les còmodes. La resta una ratera sota unes duríssimes condicions de contracte, la propaganda que pugues traure i al capdavall un autèntic bluf mediàtic.
PS: Vos demane als de LP (ocupades) que no m’esborreu els enllaços per a que la gent sàpiga lo que costa alçar un negoci des del no-res. Xicotet però on hem “suat” sang, suor i llàgrimes.
ANOU. CUINA D’INTUÏCIÓ. (1)
http://blocs.mesvilaweb.cat/no…
A·NOU. CUINA D’INTUÏCIÓ. (i 2 amb vídeo)
http://blocs.mesvilaweb.cat/no…