Avui ha acabat una cimera a Teheran del denominat moviment d’Estats no Alineats. La sola celebració de l’encontre ja es un èxit del régim totalitari que oprimeix el poble des del 1979 i que és a l’avantguarda de la guerra contra Occident que mena el gihadisme islàmic. Iran cerca dotar-se le la capacitat nuclear per
Ahir és va fer públic el veredicte del tribunal de la ciutat d’Haifa segons el qual l’exèrcit d’Israel no és responsable de la mort de Rachel Corrie, membre del moviment de solidaritat amb Palestina que va morir aixafada per un bulldozer militar quan mirava d’impedir l’enderrocament d’habitatges per raons de seguretat durant la segona intifada, l’any
La convocatòria de les eleccions gallegues pel 21 d’octubre vinent arriba en un moment crític pel nacionalisme gallec que es troba a mig camí entre la fallida del projecte polític del BNG i el naixement d’una nova formació ideològicament oberta i renovadora. El BNG ha hegemonitzat el nacionalisme gallec els trenta anys darrers fins
Fa unes setmanes vaig escriure un apunt sobre la idiosincràsia del rescat “a la española“, referint-me a les subjectives explicacions que addueixen les autoritats estatals per tal d’edulcorar davant l’opinió pública les causes i les conseqüències de la seva decisió. La prioritat del supremacisme espanyol (això és, la secular “hidalguía castellana”) és aparentar que són
Avui s’escau el primer aniversari del traspàs d’Heribert Barrera, una data per a la reflexió sobre el seu mestratge projectant-lo a la realitat política present. Un cop mort a Heribert Barrera li surten aduladors pòstums que en vida seva ignoraren -tot menyspreant-lo- el seu punt de vista polític i ètic. Alguns dels que aparantment fan
La incertesa plana sobre la classe política catalana que entrecreua missatges desconcertants a la vigília d’una Diada capitalitzada per l’independentisme cívic liderat per l’ANC. Mentre ERC proposa a CIU i ICV una candidatura amb un programa independentista quan no té ni la voluntat ni la capacitat per tirar-la endavant en solitari o amb altres forces
Les pinedes que envolten Tarragona estan resseques, ahir un foc a l’àrea del Mèdol va ser apagat ràpidament pels bombers. Dilluns potser plourà finalment, tothom ho espera en aqueixa terra eixuta en tots els sentits del mot. Aqueix estiu és dels més secs i calorosos que recordo, tampoc no he vist mai el nostre
Antoni Turró i Martínez fou un patriota català (Barcelona, 15 de maig del 1915-24 d’agost del 2009) que va morir avui fa tres anys. El vaig conèixer ara fa quinze anys, quan aplegava testimonis pel llibre biogràfic sobre Jaume Cornudella i Olivé. Sobri, ferreny, coratjós, amb una trajectòria de militant separatista iniciada a Nosaltres
Trobo molt encertat el lema de la marxa convocada per l’ANC aqueix 11 de Setembre, ni més ni menys que “Llibertat !”. La idea de la llibertat ha estat postergada deliberadament del vocabulari polític català contemporani. A partir de l’aprovació de la Constitució del 1978 aqueixa referència simbòlica contraposada a tots els totalitarismes va ser
Hèctor López Bofill publica avui al Punt/Avui aqueix article que situa els termes reals de la contraposició entre pacte fiscal i independència. El pacte fiscal és l’enèssima expressió del fals gradualisme que caracteritza la vida política catalana: el punt tercer de l’Assemblea de Catalunya reclamava el restabliment de l’autonomia com a pas previ a l’exercici del dret
Al poblet de Serdinyà al Conflent hi ha un únic lloc per menjar: a l’edifici de l’ajuntament i també escola hi han habilitat un local que fa les funcions de botiga de queviures i bar alhora, amb una magnífica terrassa penjada sobre el riu Tet. Ahir al vespre hi vam sopar a la fresca i
Hom ha deixat caure als mitjans que potser el president Artur Mas serà a la manifestació de la Diada Nacional, la qüestió es que no pot anar-hi com un ciutadà mes. Si hi vol anar no ha de ser per fer el paperot de Jose Montilla i Ernest Benach, les dues autoritats mes irrellevants del país
Tornen els debats interessadament abstractes sobre la prioritat entre la reivindicació nacional o el model social. La experiència històrica dels projectes d’alliberament nacional reeixits demostra que la ruptura amb l’ordre estatal dominant per bastir un estat propi comporta intrínsecament una recomposició de les classes socials al si de la nació emergent. És a dir, la
A l’hora d’opinar sobre causes alienes prenc com a referència per estar-hi a favor o no si els subjectes de l’atenció internacional són a favor o no de la llibertat de les persones i els pobles. Les Pussy Riot amb fets i poques paraules demostren el seu compromís amb la llibertat del seu poble front
La Mila i l’Ignasi des d’Israel estant han enviat a la web de l’ACAI aqueix apunt titulat Deus vult que es tot un exemple d’erudició i estima per la història dels catalans i la nostra presència a Jerusalem. I Déu vulgué que al darrere d’aquest crit creuat, que eixordí i matà tants jueus i musulmans,