Mentre ERC proposa a CIU i ICV una candidatura amb un programa independentista quan no té ni la voluntat ni la capacitat per tirar-la endavant en solitari o amb altres forces com Solidaritat o la CUP, ICV insisteix en un front d’esquerres amb PSC i la mateixa Esquerra a l’estil grec esquivant el conflicte nacional amb l’ordre estatal.
Ambdues propostes son una impostura que els mateixos que les plantegen saben que seran rebutjades pels destinataris i que només son excuses per no incloure efectivament en el seu programa allò que proclamen voler fer. En resum, el pentapartit que representa el subsistema autonòmic, (PP, PSC, CIU, ERC i ICV) tornarà a presentar-se separadament i pràcticament amb el mateix programa: pacte fiscal i polític amb el govern espanyol. Resta pendent veure com i amb quins components es presentarà a les properes eleccions al Parlament, a la tardor mateixa o a la primavera vinent, l’independentisme socialment emergent.
En vistes a les eleccions a Euskadi, el panorama és nítidament diferent: el bloc espanyolista PP-PSOE serà desplaçat pel PNB i l’esquerra abertzale, majoritaris socialment i políticament encara que els primers reprendran el pla Ibarretxe per un nou estatus polític i els segons avançaran en la seva estratègia d’unitat independentista.
Entremig hi haurà un 12 d’Octubre més exacervat que mai, on el supremacisme Espanyol radicalitzarà el seu missatge enmig de la crisi econòmica i institucional que afecta a l’ordre estatal, amb una intervenció per part de les institucions europees inevitable i imprescindible.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!