El progressisme anacional hegemònic ideològicament al nostre país tampoc tenia la llibertat, de les persones i els pobles, entre les seves prioritats i així hem arribat fins als nostres dies. A quants discursos dels dirigents dels partits d’ordre autònomic (ICV, CDC, ERC…) s’hi esmenta la idea de la llibertat ? Pràcticament a cap. Potser el lema de la marxa de l’ANC és una actitud mimètica copiada d’altres moments de la nostra història (el republicanisme català anterior al 1939) o d’altres moviment nacionals que efectivament l’empren conscientment. No ho sé, però aqueix Onze de Setembre és una oportunitat per a reintroduir la idea de la llibertat en la mentalitat dels catalans tot vinculant-la al model de societat futura que hom aspira a bastir en l’estat català emergent.
Post Scriptum, 23 d’agost del 2019.
El lema de la convocatòria de l’ANC d’enguany per l’Onze de Setembre és “Objectiu independència”, tot demanant unitat als partits independentistes, una consigna que no ha agradat gens a ERC perquè serà un pols intern al si de l’independentisme entre els que volen la unitat per mantenir la confrontació i els que la menyspreen i volen claudicar brandant una negociació que saben no es donarà sense conflicte persistent previ.
Post Scriptum, 23 d’agost del 2020.
Hi ha actes locals i puntuals que confirmen l’encert global de l’activitat de l’ANC, com el d’ahir a Salou, ratificant la persistència de la causa independentista en un municipi on l’espanyolisme és hegemònic, socialment i electoralment, malgrat estigui governat conjunturalment per un batlle, associat per coveniència abans al PDECat i ara a Junts per Catalunya, però que no en comparteix cap dels postulats essencials, ni tan sols els mínimament democràtics com és el dret de manifestació.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!