Jaume Renyer

Fa unes setmanes vaig escriure un apunt sobre la idiosincràsia del rescat “a la española“, referint-me a les subjectives explicacions que addueixen les autoritats estatals per tal d’edulcorar davant l’opinió pública les causes i les conseqüències de la seva decisió.

La prioritat del supremacisme espanyol (això és, la secular “hidalguía castellana”) és aparentar que són els europeus qui han d’estar agraïts per tenir el privilegi d’atorgar un crèdit al Regne d’Espanya, salvant l’honor i evitant tota humiliació. Per contra, la característica identitària dels governants catalans en aqueix tràngol és l’aparent normalitat amb la que argumenten la petició de rescat. Una actitud congruent amb el consentiment mantingut durant tota l’etapa autonòmica (els anys del president Pujol, fonamentalment, però també dels tripartits) envers l’espoliació descomunal a la que esta sotmès el nostre país.

Certament, el president Mas podrà demostrar davant la ciutadania catalana que, exhaurides totes les possibilitats per obtenir finançament per altres vies, no tenia altra opció que sol·licitar l’ajuda financera al govern de l’Estat que perpetua l’espoli del país i, a més, mitjançant una legislació específica per aqueixos supòsits votada favorablement per CIU a les Corts espanyoles. Però, fins a la data d’avui, no ha donat cap explicació política convincent sobre les causes d’aqueixa situació asfixiant que deteriora les finances de la Generalitat. No ha explicat amb tota solemnitat que la relació entre Catalunya i l’Estat és de dominació, no de lliure associació, i que la dependència econòmica que comporta té caràcter estructural. 

No pot adduir que està a l’espera d’un pacte fiscal amb el govern estatal que ni tan sols se sap en què consisteix, ni per tant, està jurídicament argumentat però ja en sap la resposta negativa que tindrà del seu interlocutor espanyol el proper dia 20. Com va descriure fa mesos Hèctor López Bofill, “la intervenció és el pacte fiscal”.  

Post Scriptum, 31 d’agost del 2012.

Aqueix article titulat “El rescate de Catalunya“, publicat al bloc de Xavier Sala i Martin el proppassat dia 28 resumeix perfectament éls antecedents i la situació present de l’economia catalana, tot apuntant a la independència com a sortida.