Jaume Renyer

Avui ha acabat una cimera a Teheran del denominat moviment d’Estats no Alineats.

La sola celebració de l’encontre ja es un èxit del régim totalitari que oprimeix el poble des del 1979 i que és a l’avantguarda de la guerra contra Occident que mena el gihadisme islàmic. Iran cerca dotar-se le la capacitat nuclear per usar-la militarment contra Israel, estat que ha jurat esborrar del mapa del món. Fins ara, cap resolució eficaç de les Nacions Unides és capaç d’aturar el fanatisme fatxenda dels aiatol·làs, que fan ostentació de la seva judeofòbia i de la seva complicitat amb els neonazis europeus que neguen el genocidi contra el poble jueu.

El resultat de la cimera, però, no ha estat tot el reeixit que Ahmadinejad i els teòcrates fanàtics esperaven: Ban Ki Mon els ha demanat aturar l’amença contra Israel i la negació de l’holocaust nazi, alhora que denunciava la repressió del règim contra els opositors, sobretot després del frau electoral del 2009. El president egipci, al seu torn, ha blasmat el suport iranià a la dictadura d’Al-Assad i ha fet evident l’enfrontament entre estats sunnites i xiïtes. La trobada ha acabat sense cap conclusió eficaç en favor de la llibertat i la pau dels pobles aparentment representats pels governant dictatorials presents a Teheran.