Connexions des de #Badalona

[Diari de l’última setmana] Dimarts, 17 de maig: No pensava dir res de la foto que publica l’e-notícies des d’ahir a la tarda. És una foto on se’m veu de lluny, rera una barrera i amb alguna gent més. Miràvem de lluny estant (havíem tingut un petit acte de proximitat just al costat) el míting de Xavier Garcia Albiol a la plaça Trafalgar. Un interès merament antropològic, com precisava el company d’EUiA, Alberto Lumbreras. Van ser poc més de cinc minuts, temps suficent perquè en Daniel Gracia, a la llista del PP a Badalona, capturés la meva imatge en una foto i la customitzés gràcies al photoshop (el corel draw, va precisar ell mateix). “Content que el segon d’ERC assisteixi al míting d’Albiol”, deia en una piulada el mateix diumenge. Una mentida que podia passar per simpàtica en el context proper i informal d’una xarxa social. En uns minuts, jo mateix li responia amb fair play. La cosa, però, va saltar a l’e-notícies l’endemà. Era de preveure. Deia que no pensava dir res de la foto… perquè la seva justificació és tan primeta que no es pot agafar ni amb les pinces més precises.

Però al llarg del dia, alguns amics m’han preguntat divertits per l’embolic? I he pensat que, al capdavall, és una mica estrany tenir un diari de campanya al blog i no parlar d’això. 

Tres consideracions: 

– Trobo que està molt bé anar als actes polítics dels altres partits. És un entrenament, potser també una obligació. La dialèctica es basa en el coneixement i el respecte per les idees de l’altre… fins i tot, com quan és el cas, quan les idees de l’altre no tenen cap respecte per les pròpies i pels drets fonamentals de les persones.

– Tanmateix, jo no estava en aquell míting. Vaig treure-hi el nas, mai més ben dit; i vaig fer algunes piulades denunciant l’aspra realitat del que estava escoltant. La cosa no s’aguanta gaire, no els sembla? Tanmateix, el PP té gana de ‘centralitat’, necessita demostrar que el seu discurs no espanta, que es normalitza. És per això que la Rosa Bertran, coneguda comerciant, s’ha incorporat a la llista, és per això que es juga a l’equívoc de la presència d’un líder independentista en un acte seu. La broma no és gens innocent, ja ho veuen. Fa uns dies en parlava, aquí, d’aquesta ‘segona fase’ en l’estratègia dels conservadors a Badalona.

– I finalment, l’e-notícies. Ai, un mitjà que sabent l’equívoc decideix publicar la notícia i mantenir-la a portada. El mirall deformat –i en el fons insubstancial– d’una manera d’exercir el periodisme.

Sé que potser m’he allargat massa i que el tema no s’ho valia, que ens passem el dia parlant del PP, etcètera. 

PS. Per cert, que ahir van quedar fora de la ‘crònica’ el debat amb els candidats al Cor de Marina, organitzat per Òmnium i el debat sobre seguretat, que va tenir lloc a l’Àgora. Hi vam veure un Miquel Estruch molt segur (fins i tot divertit), amb més autoritat que contundència, i amb un projecte polític que, crec, planteja el camí apropiat. El dels grans consensos de ciutat. Al PP no el ‘guanyarem’ fent fronts, sinó bastint projectes. Entre tots. 

PS II. Demà us explico la conferència del Joan Manuel Tresserras, l’exconseller de cultura, i un dels inspiradors de l’aventura d’Accent. Tindrà lloc a les 20h a l’Anís del Mono.

[Diari de l’última setmana]  Dilluns, 16 de maig: A les vuit del matí, ja estem a lloc. Reunió de la permanent d’Accent, una rutina nova i per sort temporal; imprescidible en campanya, quan tot canvia cada dia i cal ajustar el rumb amb la tècnica més difícil, la que lliga ofici i intuïció. Fa fresqueta, a la terrassa de l’Agnès, i un tímid sol, quasi diríem que optimista. Hem estat els primers, jo i la Natalia. Olor de cafè, cafè de tota la vida, sens càpsula. Què tenim avui? apunta l’Oleguer. Sempre comencem així. Revisem agenda, apuntem conceptes, arguments… intentem veure com podem transmetre a més gent la il·lusió i el compromís que ens inspiren. Avui és un dia intens. La permanent acaba puntual. Són les nou en punt. 

Amb la Natalia, poc després, i ja amb en Miquel Estruch, el número 1 i líder d’ERC, amb qui compartim candidatura, discutim al bar del Círcol com enfocarem la roda de premsa sobre economia. A les 10 i poc els deixo acabant d’afinar què diran, i com. A mi em substitueix la Pilar, il·lusionada, ràpida, valenta. Faig cap al despatx: tinc molta feina a la taula. Sóc un professional que treballa pel meu compte: assessoro organitzacions i institucions sobre temes estratègics i de comunicació. I no, no m’he pogut agafar els dies de permís que les persones amb contracte poden disposar quan figuren en una llista electoral. Ja està bé. Em fa tocar de peus a terra. Però és cansat, la veritat; i compto els dies que queden fins al final de la campanya per poder recuperar un horari més normal i posar-me al dia, amb l’agenda professional.

Van passant les hores del matí: tinc un ull al correu i l’altre al Twitter (naturalment). Passada la primera setmana de campanya… estem contents. Hem presentat propostes noves cada dia. Cada dia. Avui també.

A mitja tarda, tocarà fer una trobada per acabar de plantejar els dos debats del nostre candidat. Vam fer molta feina el cap de setmana, per sort i avui serà qüestió d’acabar subratllar quatre temes i ordenar bé els papers. A les 19, convidats per Òmnium Cultural i El Punt, al Cor de Marina; a les 23.30 a TV3, a l’Àgora.

Demà, més. 

* Logo autor de Propagandart.