Imagineu-vos que cada dia teniu l’oportunitat de situar-vos davant d’un micròfon i dirigir unes paraules a un grup de persones que rarament és inferior a les dues-centes. Cada dia els adreceu algun missatge, alguna reflexió, alguna idea que espereu que els resulti profitosa, que els faci pensar, que els permeti veure les coses d’una altra
El 10 de juliol aquest poble va fer-ne una de mítica. No permetem que ens ho facin oblidar. Va ser la manifestació més multitudinària. Va significar la fi de l’etapa autonomista. I hi dèiem dues coses: que som una nació i que nosaltres decidim. El poble havia respost a la crida d’Òmnium. Tots els representants
Des d’ahir al vespre ja ho sabem: no hi haurà llista única de Reagrupament i Solidaritat. Segurament hauria estat bé perquè hauria transmès la sensació que els aspirants a liderar el tram final del procés d’independència sabien llegir el missatge del carrer d’anar tots junts per tenir més força. Totes les propostes que hi havia
Crec que no m’equivoco gaire si escric que el daltabaix que es preveu que pateixi el PSOE-C s’explica perquè no ha pensat en el poble. Ha pensat, sobretot, en el govern del PSOE a Espanya. I ha pensat, també, en CiU. I ho fa encara. Fins i tot quan s’empesca l’enèsima campanyeta abocada al fracàs,
Descriure és intentar definir algun fragment de la realitat –”Representar amb paraules escrites o dites“, segons el DIEC–, mentre que prescriure és obligar, ordenar. La diferència sembla clara i els qui hàgiu fet una mica de lingüística sabeu que tenim també la descriptiva i la prescriptiva i que aquesta distinció es pot aplicar a molts
El tema SCI/Reagrupament no deixa de resultar sorprenent. Quan vaig marxar hi havia una reunió prevista per al dia 19 que es veu que no s’ha fet encara perquè el doctor de Puigcerdà treballava a la consulta i no ha proposat cap altre dia. Ara finalment llegeixo que diumenge ho tornen a provar, però han
Just abans del meu descans, Vilaweb va publicar una notícia important sobre Esquerra: l’aclariment del seu com. A través del seu portaveu Ignasi Llorente, el partit va concretar una mica més quines són les seves intencions. Això és bo perquè la indefinició dels partits amb representació parlamentària començava a ser extenuant. Estem plantejant seriosament la
Abans d’aquests vuit dies de descans que m’he permès, i a banda de la campanyeta al twitter –que si voleu podem continuar piulant fins a final de mes–, feia un estat de la qüestió. Des d’aleshores, i per anar-me posant al dia, veig que han passat una sèrie de coses. A banda de les notícies
Enguany, el quart aniversari de la Crida a la blogosfera sobiranista que va desembocar en la campanya “Jo també vull un estat propi” m’enxamparà en plena desconnexió de vacances. A partir de demà i ben bé fins al 24 us estalviareu la meva pallissa diària. Per tant, també estaré desconnectat el 21, que és quan
Som a mitjan agost, el mes en què les coses han de quedar encaminades perquè al setembre es puguin fer les assemblees i reunions de rigor i que comenci la batalla, l’assalt al Parlament. Val la pena, doncs, fer un cop d’ull a les darreres notícies i mirar com ho tenim tot plegat, Solidaritat, Esquerra,
Aquest seria el meu vot. Que ho sàpiguen els qui tenen intenció de preguntar-m’ho com a ciutadà. Sembla que aquest és l’eix principal del programa electoral de CiU i, segons l’Albert Bardolet, Solidaritat Catalana els podria ajudar, tot i que no ho acabo de veure clar. No nego que fins i tot Esquerra podria arribar
Quan el novembre de 2007 Artur Mas em va convidar a una trobada amb altres blocaires a la seu del carrer de Còrsega, vaig argumentar la meva petició que CiU apostés decididament per la independència sobre la base de les dades del Baròmetre d’Opinió Política del CEO, que ja aleshores mostrava una majoria partidària que
Continuant en la línia del que us deia al final de l’apunt d’ahir, crec que oferir-se com a garantia que no hi haurà un tercer tripartit és una autèntica bajanada, un error en què ni CiU ni Solidaritat Catalana no haurien d’haver caigut. Però que encara podem anar més enllà i rebutjar la idea que
“Si em voteu, us garanteixo que el comunisme no governarà als Estats Units d’Amèrica.” “Si em voteu, us garanteixo que el francès no serà llengua majoritària a Alemanya.” “Si em voteu, us garanteixo que l’Islam no serà la religió oficial de la República Txeca.” En voleu més? Tots aquests enunciats tenen una cosa en comú:
Gràcies, conseller, per fer reaccionar, amb les seves impagables paraules al darrer minut d’aquesta entrevista, els responsables de tots aquests elements que vostè assenyala: 1. Fragmentació de l’independentisme2. Excés de protagonismes personals3. Polarització dreta esquerra (natural, com diu vostè mateix)i 4. Buidor de continguts (en allò que Manuel Castells en deia el procés cap a